ISASAWEIS: ¿Te sabes maquillar?

La mayor bloguera de España y una de las blogueras más seguidas en el mundo ficha por Antena3

Isabel Llano, nombre apenas conocido, acumula más de 45.000 suscriptores en su canal en YouTube. Con el saludo informal de "Hola, chicas, ¿qué tal?", suele presentarse a sus seguidores, que cada vez son más. Ahora, Antena 3 ficha a 'Isasaweis', la mayor videobloguera de España.

Esta ingeniera informática, a la vista de que no se convocaban plazas de profesora en su Asturias natal, se lanzó a la red. Lo que empezó como pasatiempo ya ha generado, pese a su modesto sistema de producción, más de 16.000.000 de visionados, una cifra también en aumento.

"Me dicen que explico bien, supongo que tengo las tablas de profesora; que transmito calma, como si una amiga se lo contara a otra", cuenta Llano antes de fichar por la familia de canales de Antena 3, para la que también desarrollará un videoblog, en la web.

Grabó su primer vídeo en noviembre de 2009. "No se lo conté a nadie, ni a familia ni a amigos. Y la gente se puso a verlo". Ante los apabullantes datos que registraba, 'Isasaweis' pasó a ser 'partner' de YouTube: "Te permiten decorar tu canal, cobrar por cada 'pinchazo' en los anuncios y 'colgar' vídeos de más de 10 minutos", recuerda.

Primeros pasos de su blog en antena3.com

El blog de Isasaweis en Antena 3 publicará en los próximos días sus primeros artículos. Consejos de belleza, de cocina e incluso de salud por parte de una de las blogueras con más éxito de España y una de las primeras españolas en la lista mundial de los blogueros más seguidos.

Cap de setmana llarg...

I cues a les carreteres... Quantes vegades a l'any sentim aquesta frase! I ja ens la sabem. Sempre és el mateix.

Doncs jo aquest cap de setmana llarg no he sortit a les carreteres, m'he quedat a propet de casa celebrant aniversaris i organitzant un sopar de CASTOWEEN (castanyada + Halloween). I ha anat molt bé!

Dissabte a la nit, sopar al restaurant TAPA TAPA, típic lloc on menges el que el seu nom indica. I ben bo que estava, tu! A més, la carta amb el dibuixet de cada tapa és el mantelet de paper on t'arrepenges. Ja no és tant original com ho hauria estat en anys anteriors, però és una idea que sempre m'ha agradat. Fins i tot, hi ha algun restaurant que, mentre esperes, tens una sopa de lletra per entretenir-te.

I, després del sopar, la festa. Després de caminar uns quants carrers, i alguns d'ells en la direcció contrària d'on havíem d'anar, arribem al Nick Havanna. Feia com 8 anys que no hi anava! Diria que ha canviat una mica però vamos, res de l'altre món. Mucho peque y poco hombre! Les coses com siguin! I de tant en quan, algun "person" que no feia sino reafirmar que hi ha gent molt curcada pel món.... Però sort que entre amigues t'ho passes bé i et rius una estona. Et rius una estona d'ells. Què cruels. Però bé que diuen que mig es riu de l'altre mig!

I diumenge, sopar temàtic amb disfresses variopintes: desde la nòvia cadàver, el heavy frankenstain, la bruixa pirula, la Miércoles Adams, la Castanyera més marxosa, una espècie de dimoni amb capa (...) i, fins i tot, un pollastre. Sí sí, un pollastre. Que dius, què hi pinta? Però bé, a la casa de nostro senyor, tothom hi és benvingut.

I entre el "Loca loca" de Shakira i un interminable brindis, moltes riures i a dormir! Que la penya estava mooooooolt cansada. És que tanta festa tanta festa... passa factura.

Depilación láser: para presumir hay que sufrir

¡Qué gran invento! Tan insignificante pero un pelín doloroso. La experiencia ha sido en tres dimensiones (por las gafas que me han puesto, digo) y muy ràpida. Un "aquí te pillo, aquí te mato", sin problemas. Aunque he aguantado la respiración en algún momentillo, mientras iba oliendo a pelo quemado y veía de refilón el humo, como si de una barbacoa se tratara. Ha sido divertido. Y la chica muy maja.

Muchas amigas mías se la han hecho; yo no podía ser menos. Aunque de peluda no tengo nada, oye. Por eso he tardado tanto en ir, seguramente. Ya de siempre me llamaban "culo de bebé". Pero bueno, siempre hay zonas que pulir; ¡como la vida misma! 

Ahora me toca volver dentro de mes y medio, y así durante cinco veces. Y apoquinando, eh? Que... "deu ni do". Y en verano, ¡pelos fuera!

Todo sea por estar guapa y al día. Cómo bien dicen "Para presumir hay que sufrir". Así que chicas, ya sabeis: aplicarse el cuento.   

Curs de presentadors

Divendres passat vaig començar el curs de presentadors de televisió a la meva facultat. Estic super contenta i amb moltes ganes. Tinc quatre tutors d'excepció: Tinet Rovira, Marta Cáceres, Pol Marsà i Marta Casagolda. Uns cracks en els seus camps i super macos.

Durant els quatre mesos que dura el curs aniran passant tòtems del món televisiu com Jesús Vázquez, Raquel Sans i professionals de darreres les càmeres de mitjans nacionals i internacionals.

Un privilegi enorme poder fer aquest curs que em permetrà pulir-me en un sector on tinc clarque acabaré treballant, veure per quines coses serveixo i per quines no.  

Si mai tens un somni, lluita per ell, envolta't de les persones adequades i aprèn a buscar la sort, que mai ve sola.

¡Quien la sigue la consigue!

De "Regreso al futuro" a la tornada al passat d'Hispania

La meva pel·lícula preferida des de sempre! Tot un clàsic que ja ha fet un quart de segle! Com passa el temps!!! Al 1985 jo només tenia tres anys, però no va ser fins que era una petita adolescent escolar que em vaig marcar Michale J. Fox com el meu actor preferit. I gràcies, precisament, a aquesta trilogia fantàstica, boja, divertida, que juga amb un tema recorrent com és el viatge en el temps. Com un Delorean podia arribar als 140 km/h i viatjar a l'any que li deies???? Una mica surrealista, sí; però tota una aposta per a l'època en què es va fer. Si no us l'heu vist, us la recomano!!!

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Regreso/futuro/25/anos/despues/elpten/20100830elpepucul_8/Tes

I no em podia deixar de comentar una tornada al passat en tota regla, i de quina manera! Una gran superproducció espanyola de la mida d'una superproducció americana: Hispania s'estrena en una època on les sèries de producció pròpia van en auge i potencien la seva qualitat.

Un primer capítol amb uns primeríssims actors (Homar, de Armas, Olmedo, Ballesta, Enríquez...), una ambientació espectacular i la història d'una llegenda, d'una venjança, d'un poble contra tot un imperi. Pinta molt bé, la veritat. A veure com segueix.

Cuando un amigo se va...

Cuando un amigo se va

algo se muere en el alma

y nos obstruye el aire

por unos segundos eternos.

Cuando un amigo se va

los desayunos insulsos

inundan las mañanas

durante unos días sin cielo.

Cuando un amigo se va

su mejor amigo llora y

le echa de menos en

las madrugadas de invierno.

Cuando el mejor amigo del hombre se va,

nos quedan los ladridos y los mimos;

la lealtad, un hasta siempre

y un sincero GRACIAS.

MSM

Are you going to Scarborough fair??

Preciosa canción Tradicional inglesa, versionada en varias ocasiones. Incluso, un guiño en Águila Roja:

Are you going to Scarborough Fair?
Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme.
Remember me to one who lives there,
She was once a true love of mine.

Tell her to make me a cambric shirt
(Down in the deep forest green).
Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme
(Tracing of sparrow on snow-crested ground).
Without a seam or needle work
(Blankets and echoes the child of the mountain).
Then he'll be a true love of mine
(Sleeps on the wing of the clarion call).

Tell him to find me an acre of land
(One with a sprinkling of leaves).
Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme
(Washes the path of sunlight and tears).
Between salt water and the sea strand
(He cleans and polishes by hand).
Then he'll be a true love of mine.
(Be a true love of mine)

Tell him to reap it in a sickle of blood
(Blazing in scarlet battalion).
Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme
(Generals order their soldiers to kill).
And gather it all and to fight for our gaurd
(For reasons they'd long ago forgotten).
Then he'll be a true love of mine.
(Be a true love of mine)

Are you going to Scarborough Fair?
Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme.
Remember me to one who lives there,
She was once a true love of mine.


Versiones:

http://www.rtve.es/television/20100108/cancion-margarita/310673.shtml

Del telèfon... a l'Skype!

Estimats lectors!

Avui estic molt emocionada. Com diuen allò de que mai és tard, avui he fet servir per primera vegada l'Skype, com sabeu el software que permet trucar gratuïtament a través d'internet. Ha estat una experiència "religiosa", com diria Enrique Iglesias: des de descarregar-lo fins a posar-me aquells cascos tan xulos que semblen escalfa orelles, amb un micròfon incorporat. Sens dubte, com a l'eficaç teleoperadora en què m'he convertit per una hora (sí sí, una hora!) m'han trucat, ring ring i, de sobte... la veu a l'altra costat en dolby surround (en un altre continent, concretament). I SENSE PAGAR!!!!!! No és fantàstic????

Sí senyors, el poder de les noves tecnologies. En som prou conscients?

Us ho recomano fervorosament (o com es digui)!

MSM

El lector - The Reader

El lector, de l'autor alemany Bernhard Schlink. Una història amb l'holocaust de fons. Kate Winslet va guanyar l'Oscar a millor actriu pel seu paper com a protagonista de l'adaptació cinematogràfica. A més d'altres premis.

Just he acabat el llibre; la pel·lícula no l'he vist. És una història una mica densa al principi, amb uns personatges que costen d'assimilar, sobretot la seva relació (per a les ments més conservadores). Però amb un desenvolupament àgil, a mesura que avança. I amb un descobriment "fantàstic" de la protagonista que et fa sentir molta empatia amb ella i admirar la tasca que fa ell a partir del moment que el descobreix. El millor, el final, que fa maco/bonic, però trist alhora, l'argument del llibre. Després d'aquest final: culpa, nostàlgia, amor, indecisió, inseguretat... Afloren sentiments sorgits de la relació dels protagonistes. Lectura, doncs, recomanable.

SINOPSIS:

Cuando cae enfermo en su camino a casa desde el colegio, Michael Berg, un joven de 15 años, es rescatado por Hanna Schmitz, una mujer que le dobla la edad. Ambos comienzan un inesperado y apasionado idilio, hasta que Hanna desaparece inesperadamente. Ocho años después, Michael, convertido en un joven estudiante de derecho, vuelve a encontrarse con su antigua amante mientras está como observador en un tribunal donde se están juzgando a un grupo de mujeres colaboradoras de la Alemania Nazi. Hanna está acusada de participar en el asesinato de 300 mujeres judías durante el Holocausto y rechaza defenderse a sí misma. Michael, gradualmente, se va dando cuenta de que Hanna, el amor de su juventud, guarda un secreto que considera aún más vergonzoso que el asesinato.

Un último beso

En tus costas se divisan alados barcos,
danzando cual delfines al lento son de las olas.
En tus manos se ocultan tesoros,
sencillo amor, desnudo y parco.
Por tu pelo desfilan rayos,
doradas tropas
del sol tirano.
Por tus labios existe el habla
y se duermen las palabras
al ser por ellos
acariciadas.
Sin tus ojos no habría nubes,
ni luz de luna
ni estrellas blancas.
Sin tu risa, ¿qué es el sonido?
sino un otoño de frías ramas.
Cuánto amor acogen tus pechos,
cuántas copas de vida
caben en ellos.
Oh! Suma belleza,
es por tu causa por qué hay poetas,
es por tu gracia
por la que el mundo es bello.
Ah! Reconfortante tibieza,
propíname un último golpe,
desmáyame de un último beso.

Carlos (compañero de clase)
1999 o 2000