jueves, 11 de noviembre de 2010

La Riera... i jo de figurant!


Bueno, bueno, bueno (castellanisme, ho sé!), la meva experiència d'avui ha estat fer de figurant a la sèrie de TV3 "La Riera".

I la veritat... res de l'altre món. Ja havia estat fa anys en alguna sèrie o programa de televisió. I sóc del sector (comunicació audiovisuals), així que l'efecte que em pot produir estar entre focus, càmeres, actors, no és el mateix que algú del carrer "llano". Però ja fa temps que em vaig apuntar a l'adreça de càsting de TV3, on et van trucant per fer de figurant a sèries, i mira, em va fer gràcia.

Sigui com sigui, la coordinació avui no ha estat del tot el seu fort, ja que ens han convocat a les 9.30h del matí i hem començat a gravar quasi a les 12h del migdia. Matí perdut (encara que ja ho sabia i cap problema). He conegut gent que, sort la seva , tenen tot el temps del món per participar en sèries, pel·lícules i anuncis. Hi havia un senyor (a l'atur) que venia per primera vegada i tot ho preguntava; comprensible. I com hi ha anat a parar? La seva dona i al seva filla el van apuntar. També hi havia alguns provinents d'agències (en especial una concreta que es veu que et truca per a moltes gravacions) que havien participat a "Gavilanes", "Polònia", pel·lícules diverses, anuncis... No està malament! Però, com bé he dit, cal tenir temps per fer-ho. A mi, m'encantaria però, si treballes, és impossible.

I què dir dels actors. Alguns d'ells una mica secs, d'altres simplement a la seva bola i petant la xerrada entre ells, altres molt amables dirigint-nos la paraula (tot un detall), d'altes fent gestos i sorolls guturals una mica exagerats cada vegada que anaven a gravar, d'altres molt simpàtics que ens han dit més que un simple "Hola", i fins i tot altres força coneguts que ens han mirat diversos segons i ni tan sols s'han dignat a dir "hola". Bé, ja se sap que en aquest món hi ha de tot, per això no demano mai autògrafs als famosos que veig. Digueu-me tonta, però prefereixo quedar-me amb una bona imatge i no afirmar que són uns malcarats en realitat.

L'escena? Un sopar al restaurant dels protagonistes. Un restaurant de luxe, on ens han servit un rap i una espècie de carns, tirant a freds, un pa també tirant a fred. I havíem de fer veure que menjàvem (o hem menjat de veritat, poquet però....). Sobretot, no fer soroll amb els coberts i només moure els llavis (això és el més ridícul, però nosaltres hem xiuxiuejat). Perquè en plató se sent tot. Llavors...assaig... situació....acció! I així diverses vegades.

I un matí diferent, tu! Però vamos, que una servidora treballa, així que difícilment podré tornar a demanar tot un matí. Ara, que potser m'apunto a aquesta agència que truca tant i si em criden d'un "Gavilanes"... aix... no li farem un lleig, no?