lunes, 8 de noviembre de 2010

A una amiga...













Podria explicar-ne tantes coses,
coses boniques sobre ella;
però falta temps per dir-les totes,
per parlar d'aquesta persona tan bella.

Amb ella he rigut i he plorat,
m'ha ensenyat a viure la vida.
Ella m'ha fet veure la vertadera amistat
i a prendre'm-ho tot amb alegria.

M'ha obert del tot el seu cor
en els moments més complicats.
I sense poder fer el cor fort
m'ha donat la seva sinceritat.

A ella li dec durant aquest temps...
A ella li ofereixo per sempre més...
A ella li dono les gràcies per tot...
A ella li agraeixo el que ha fet...

A ella la tindré sempre present,
dintre dels meus pensaments,
i no oblidaré mai els bons moments
que hem passat durant aquest temps.

Gràcies a
La persona que m'ha ensenyat
a estimar més la vida
i que ha estat sempre al meu costat,
a vigilar-me per si em deprimia.

PD: Poema escrit fa uns 10 anys però que mai passa de moda.

MSM