que una no s'adona que els dies passen.
Però per fi a la meta has arribat,
i ara les emocions t'envaeixen.
Moltes són les cites convingudes,
en marxar i arribar puntual i a l'hora,
envoltada de papers i tasses de cafè,
que et feien obrir els ulls de la vora.
Són més de vint o trenta, els anys
que et separen de la joventut;
i una dolça maduresa entre panys
que obren portes a un descans merescut.
Alguns en diuen jubilació, però
de fet, és un altre despertar;
no el que acaba, sinó
allò que un algun dia es va llaurar.
MSM