jueves, 5 de mayo de 2011

Una flor


Qualsevol que es pugui tocar, olorar o fer-ne un ram. Quasevol que tingui pètals, que tingui color o que tingui nom. Perquè fins i tot les flors tenen nom.
Però sigui quina sigui la "típica" dels casaments, dels enterraments, d'un país o el que signifiquin segons els color, la flor és única en moments de la vida que ens marquen per sempre o que deixem passar. Una simple flor, només una, pot marcar un dia, pot canviar un instant, pot perdurar en el record per sempre més. Fins i tot, per a les més ingènues, pot decidir si algú les estima o no.
Complementen la nostra vida, donen llum als llocs més fúnebres, regalen color a qualsevol cantonada, omplen de vitalitat ciutats i pobles sencers. I amaguen tot un món de símbols, mística i còsmica des de temps immemorials. Poseu tots una flor a la vostra vida.

Tinc una flor penjada del sostre,
de cap color que se li pugui atribuir;
només un petit reflex al meu rostre
que m'avisa que ja ha arribat el matí.

Cada dia, només obrir els ulls, la veig
i li pregunto com ha passat la nit;
em contesta que molt bé, gràcies però
cada dia li cau un pètal sobre el llit.

No ho diu però crec que està malaltona,
potser que la despengi, em fa patir;
segur que m'ho agraeix tota estona
i anem juntes a passejar pel jardí.

Li triaré la millor ubicació que es mereix:
una cantonada? No, el bell mig;
que pugui ser contemplada pels altres,
i estimada sempre més per mi.

MSM