miércoles, 13 de abril de 2011

Silvia


La pequeña Silvia se quejó de dolor de cabeza después de la fiesta. Y, de pronto, se desmayó. Parecía una dulce princesa envuelta en la maldición de la bruja mala del cuento. Todos a su alrededor pensaron que sería un simple desmayo; hacía mucho calor. Pero el médico anunció los peores presagios: la dulce Silvia no se despertaría en unos días. Había sufrido un infarto cerebral sin previo aviso, como a él le gusta. Infernal, terrible, devastador. Silvia no lo merecía. Nadie lo merece.
Sigue hospitalizada, en estado grave pero estable. Y las secuelas no serán fáciles de sobrellevar, pero todavía es pronto para saber cómo quedará.
Este terromoto ha puesto su vida patas arriba, del revés, sin saber por dónde cogerla; también la nuestra. La maldición de la bruja nos ha arrastrado a todos. Nos ha llevado a pensar en el destino, en la vida, en la muerte. En la muerte de aquellos llenos de vitalidad, que todavía tienen tantos veranos por delante. Nos ha llevado a no olvidar que la vida es efímera a nuestros pies, y que debemos vivirla como si fuera la única porque, de hecho, lo es. Ya que algún día, por desgracia, nos puede tocar a nosotros. Es una lotería.
Maldecimos el día en que este infarto llegó a la vida de la pequeña Silvia, y le deseamos que su día a día, ahora lleno de obstáculos, sea sólo una pesadilla dentro de un tiempo.

MSM   

Segueixo aquí...


Així que parin el tren que vull baixar!
M'han dit que m'acabo de presentar a un concurs de relats del metro (ves quina cosa!), que és quasi l'1 de la matinada i sóc davant del portàtil escrivint qui sap què. Que la llum de l'habitació s'ha fós fa estona i només teclejo amb la brillantor de la pantalla. Que a fora fa menys fresqueta que fa uns mesos i més calor dins la meva ànima. Que em fa mal l'esquena cada vegada que respiro els fums que es gasta l'autobús que utilitzo per anar i tornar de la feina; es veu que ara està de moda i se li han pujat al sostre. Que m'esgota fixar la vista a través d'aquesta boirina tan especial que es diu "pol·lució" i que envolta cada matí les grans ciutats que surten a la tele. Que els veïns no reciclen perquè són daltònics i no distingeixen el color de les bosses d'escombraries. I no sé quantes coses més.
Però també m'han explicat que als autobusos ja no els va tant la fama, per això se'ls han baixat els fums i ara prefereixen funcionar amb hidrogen. Que el meu germà no para de dir que el seu pròxim cotxe sera elèctric, com la moto del cosí, que es carrega endollant-la a una paret. Es veu que funciona amb piles, com el despertador de la iaia. O era amb bateries? Que el món és boig perquè fa temps que pateix l'enfermetat del "Canvi climàtic", i que allà on hauria de ploure estan secs com el fuet, i que allà on l'ambient sol ser àrid s'estan inundant. El món al revés.
I tot això m'ho ha explicat l'home del metro dels dimarts, l'amic Vicenç, a qui li agrada escriure i que es presenta a un concurs de relats temàtics perquè li vol regalar el premi a la seva neboda, molt conscienciada amb el medi ambient, per cert. Que tingui sort!

MSM