viernes, 8 de abril de 2011

Bosque vertical


Dícese de aquellos bosques frondosamente verdes, con árboles y arbustos, que acogen un recorrido aéreo de madera para que los intrépidos tarzanes se desplacen de un árbol a otro. Tirolinas, pasarelas, lianas, puentes, redes... Por un momento te conviertes en un pájaro. O en un peso muerto. Así que mejor que no tengas vértigo porque puede ser, si no estás un poco entrenado, un poco durillo. Como me pasó a mí en esta, mi primera vez.
Lo encuentro una actividad divertida y original, para niños y mayores. Pero en aquella época, hace unos tres años, yo todavía no iba al gimnasio tres veces por semana. Y, creedme, se nota. Mi recorrido duró unas tres horas y transcurrió a cámara lenta: mis brazos pesados no se agarraban con fuerza a los soportes, el culo y las piernas me tiraban con fuerza hacia abajo y me costaba horrores pasar de un peldaño a otro, trepar por las redes, escogía el recorrido fácil; impactaba contra la protección final de la tirolina como un peso muerto, y llegó un punto que me daba miedo tirarme porque aquello se aceleraba por segundos, y sólo sufría por la posición en la que caería. Porque hay que saber caer, por supuesto. En las cuerdas, miraba hacia abajo, de reojo, quería sentirme una ninfa de los bosques. Pero no lo conseguía...
Acabé realmente cansada, como si viniera de una batalla. Pero, aunque no lo parezca, me lo pasé muy bien (como siempre, la compañía hace mucho). Y repetíré seguro, más que nada por aquello de "el antes y el después" de ir al gimnasio. Y también porque ahora, una de mis grandes amigas trabaja en uno de estos bosques (http://www.boscvertical.com/), así que habrá que ir a hacerle una visita. ¿Os apuntáis?

MSM

Rosa d'Abril


Fa molts i molts anys que no vaig a Montserrat. No recordo l'última vegada que hi vaig anar, deuria ser molt petita. I sempre que rebo el Pack Jove del Carnet Jove de La Caixa amb un 2x1 pel funicular, penso "hi aniràs". I arriba el desembre i no he gastat ni la meitat dels avantatges del pack.
Però l'altre dia, uns molt bons amics de la facultat que tenen una agència de comunicació, Creatimina, es van unir a una iniciativa de Wordpress que consisteix en caminar 5 quilòmetres entre els dies 4 i 10 d'abril, per promocionar una vida saludable. I van decidir que caminarien una mica per aquesta muntanya amb tanta història. I allà que anem!
Un dissabte diferent, en molt bona companyia i en un ambient natural impagable. Un d'aquells plans que et ve tant de gust per desconnectar. Una "excusa" fantàstica per passar temps amb els teus amics. Esperem que el temps acompanyi.

MSM

D'ara i d'abans


La vida passa, i els amics van i venen. Alguns són per tota la vida, d'altres són d'una època; els uns els veus de pasqües a rams, i els altres desapareixen sense que tu els hagis fet absolutament res. Hi ha els que sempre els has d'anar al darrere i els que et van donant llargues; els que sempre hi són encara que no els vegis i els que no et treus de sobre; els que deixes de veure no saps per què i els que et mires diferent perquè alguna cosa s'ha espatllat. Però han estat i són amics, i hi has passat molt bones estones. Això és el que queda. I mai és tard per recuperar els qui s'han perdut pel camí, si un vol i els altres es deixen; o, simplement, si realment val la pena. I, no oblidem els nous. Els nous amics que vindran i encara queden per fer. Aires nous, cares noves, noves estones i aventures que aniran enriquint la nostra experiència, per bo i per dolent. Això és la vida. Hi ha moments en què es necessita.  

MSM