domingo, 31 de julio de 2011

Scaramouche...

Un taller de Juliol que ha desembocat en una presentació del concert dramatitzat de We Will Rock You al Teatreneu de Barcelona. L'Scaramouche ha pujat a un escenari a complir una de les seves petites il·lusions: formar part d'un musical. En petit format, perquè s'ha de començar per algun lloc. I en la millor companyia i envoltada de professionals que han fet un sobreesforç perquè tot sortís bé. I malgrat els problemes tècnics, així ha estat. Un concert fet amb molt d'amor, i una nova experiència a la butxaca.

MSM

CARMEN


Feia més de deu anys que no prepitjava un gran teatre per presenciar una òpera. I ahir no podia faltar a la cita de CARMEN al Liceu de Barcelona. Una posada en escena transgressora i pura, l'Espanya de fa cincuanta anys; allunyada totalment de la vella Andalusia i el folklore, i amb total llibertat pels actors; més moderna, més gamberra. Més de cent persones sobre l'escenari, deu Mercedes antics, un toro Osborne de 5 o 6 metres d'alçada, i una música única i de sempre.
Tres hores d'espectacle, en francès i subtítols en català que passen volant. I els aplaudiments d'un públic culte i lliurat a un tràgic final. Molt recomanable.
I primera vegada que trepitjava el Gran Liceu de Barcelona. I tan Gran. Però tan acollidor alhora.

MSM

martes, 26 de julio de 2011

Agenda i diari


Ja tinc la meva agenda del nou curs. Recordo amb molta emoció i ganes cada vegada que començava el curs escolar, al setembre. M'encantava preparar-me tot el material: la motxilla, l'estoig, els bolígrafs, les llibretes... Ho triava a consciència.
Ja fa temps que he deixat de ser petita (a la meva manera) i no vaig a l'escola, però els últims anys m'he comprat una agenda per anar apuntant el meu dia a dia i perquè no se m'oblidin les coses (des de fa uns anys que la meva memòria és un desastre, per segons què). Malgrat las noves tecnologies i la nova vida 2.0 que portem, jo sóc d'escriure en bolígraf o llapis. Això no s'ha de perdre!
Doncs bé, aquest any, he avançat una mica aquest inici de curs i ja tinc la meva nova agenda! Estic molt contenta perquè, així com aquest any està sent de canvis (bàsicament interiors), la meva agenda no podia ser menys. Ja no és la típica Finocam mini de tapa tova dels últims cinc o més anys, sinó que m'he decidit per una de tapa dura, amb motius florals elegants brillants (com aquelles típiques llibretes de caire indi).
I no només això, sinó que, a més, he agafat complexe de Bridget Jones i tornaré a escriure un Diari, com quan era petita. Per això, també m'he comprat una llibreteta de tapa dura amb motius parisencs. Tot i que el meu blog ja és una manera de despullar-me davant vostre, algunes coses me les quedaré per a mi i la meva salut personal :P. Qui sap si algun dia en surt un llibre de tot això...

MSM

domingo, 24 de julio de 2011

QUEEN - We will rock you


Medias de rejilla pequeña, botas rastreras sin cordones, vestido o falda negros, rotos y mangas largas o descamisada, coletas a tutiplen... Y todo ello con estilo y con un par de c..... Este viernes 29, el futuro se convertirá en presente, el pasado volverá a nuestras mentes con aquellas melodías de un grupo único en el mundo que creó un estilo y pasó a los ancestros de nuestra alma. QUEEN revivirá en una semana a las 20h en el Teatreneu de Barcelona:

Radio GaGa
I want to break free
Somebody to love
Play the game
We will rock you...

MSM

Diari d'una colombiana (capítol 2)


Queda una setmana per fer més d'onze hores de vol i visitar un país únic per la seva bellesa i, desgraciadament, famós pels seus problemes. I únic perquè allà vaig néixer. I ara hi torno, 29 anys després. Encara no sóc gaire conscient perquè no faig salts d'alegria. Segurament el cap de setmana vinent serà diferent. Però, ei! Que en tinc moltes ganes! Serà una gran aventura.

Seguiré informant!

Queda una semana para hacer más de once horas de vuelo y visitar un país único por su belleza y, desgraciadamente, famoso por sus problemas. Y único porque allí nací. Y ahora vuelvo, 29 anys después. Todavía no soy muy consciente porque no hago saltos de alegría. Seguramente el fin de semana que viene será diferente. Pero, eh! ¡Que tengo muchas ganas! Será una gran aventura.

¡Seguiré informando!

domingo, 17 de julio de 2011

Un taller únic

Avui, un àngel ens ha ensenyat a dir SI davant les adversitats; a no perdre mai la nostra ànima quan els amics ens deixin sols o la vida se'ns acabi; a no plorar quan arribem al cel amb els qui més estimem; a caminar i trepitjar fort, amb convicció. SEMPRE AMB CONVICCIÓ. Avui Emmanuel Djob ens ha ensenyat a cantar amb el cor, a respirar olorant, a donar una abraçada pura, plena de vida.
Un taller magistral de GOSPEL en majúscules, amb una eminència del sector, que ha estat cansat però ha valgut molt la pena.

Tota una experiència. Totalment recomanable. S'ha de viure. Gràcies Emmanuel!

MSM

miércoles, 13 de julio de 2011

Terminales


Me gustan los aeropuertos, a pesar de mi miedo a volar. Me gusta ver el trajín de vidas e historias de una puerta de embarque a otra, esperando a escuchar su número de vuelo por el altavoz. Los niños correteando por las tiendas y los bares, emocionados por subirse a ese inmenso aparato con alas, me sacan siempre una sonrisa porque me recuerdan a mí de pequeña, con la misma sensación, y lista para vivir una nueva aventura.
No sé si será su olor, sus discursos monótonos o el personal de facturación, pero siempre he pensado que me encantaría trabajar en uno. En un aeropuerto. Ya sea en un bar, embarcando las maletas, en los puntos de información. Da igual. En cualquier espacio de esta inmensa casa llena de destinos y llegadas, idas y vueltas, idas sin retorno, vueltas deseadas, miedos a volar, abrazos de bienvenida, lágrimas de despedida, negocios y escalas, esperas y retrasos. En cualquier parte de este aeropuerto lleno de vida, de personas, en una terminal o en la otra.

MSM