I des de lluny cau el ramat,
d'ovelles, de flors, és igual;
la qüestió és que ja no tornarà
després de la tempesta final.
I vindrà la calma, com diu el refrany;
s'acabaran les bombes de por
i menyspreu, plenes de l'engany
i la mentida de paraules d'amor.
Arribaran a copsar les albes
dels dies fronterers
entre la vida i la mort,
el somriure i el plor.
Però no es perdran en la mar
que angoleix les ànimes mortes
d'un oceà mort, ple de sang
que va comptant les hores.
Imaginació al poder, que diuen;
que la força t'acompanyi, recordo.
Compta fins a deu amb els dits
prims i suaus que tant enyoro.
Avui plou i per això no sé res,
ni què escric ni què en pensaràs.
Però mullats quedaran els carrers
de la ciutat on potser relliscaràs.
MSM