De vegades hi penso,
a vegades me n'oblido,
de vegades no l'entenc;
a vegades l'imagino.
Ja no compto les vegades
que l'enyoro, les estones
de joc i lleure davant les ones,
els moments càlids a Barcelona.
Si haguéssim de cuinar
la recepta de la nostra vida,
faríem que fos especial,
única esferificació supina.
De vegades estic sola,
a vegades em sento sola;
de vegades res té sentit si
a vegades la seva ànima plora.
I quin sense sentit que és tot plegat
en les hores mortes de diumenge
que ens recorden que estem cansats
i les soledats que busquen revenja.
MSM