lunes, 1 de noviembre de 2010

Cap de setmana llarg...



I cues a les carreteres... Quantes vegades a l'any sentim aquesta frase! I ja ens la sabem. Sempre és el mateix.

Doncs jo aquest cap de setmana llarg no he sortit a les carreteres, m'he quedat a propet de casa celebrant aniversaris i organitzant un sopar de CASTOWEEN (castanyada + Halloween). I ha anat molt bé!

Dissabte a la nit, sopar al restaurant TAPA TAPA, típic lloc on menges el que el seu nom indica. I ben bo que estava, tu! A més, la carta amb el dibuixet de cada tapa és el mantelet de paper on t'arrepenges. Ja no és tant original com ho hauria estat en anys anteriors, però és una idea que sempre m'ha agradat. Fins i tot, hi ha algun restaurant que, mentre esperes, tens una sopa de lletra per entretenir-te.

I, després del sopar, la festa. Després de caminar uns quants carrers, i alguns d'ells en la direcció contrària d'on havíem d'anar, arribem al Nick Havanna. Feia com 8 anys que no hi anava! Diria que ha canviat una mica però vamos, res de l'altre món. Mucho peque y poco hombre! Les coses com siguin! I de tant en quan, algun "person" que no feia sino reafirmar que hi ha gent molt curcada pel món.... Però sort que entre amigues t'ho passes bé i et rius una estona. Et rius una estona d'ells. Què cruels. Però bé que diuen que mig es riu de l'altre mig!

I diumenge, sopar temàtic amb disfresses variopintes: desde la nòvia cadàver, el heavy frankenstain, la bruixa pirula, la Miércoles Adams, la Castanyera més marxosa, una espècie de dimoni amb capa (...) i, fins i tot, un pollastre. Sí sí, un pollastre. Que dius, què hi pinta? Però bé, a la casa de nostro senyor, tothom hi és benvingut.

I entre el "Loca loca" de Shakira i un interminable brindis, moltes riures i a dormir! Que la penya estava mooooooolt cansada. És que tanta festa tanta festa... passa factura.