miércoles, 23 de febrero de 2011

Ja s'acosta....


I aquella gentada que envoltava la plaça de San Marco, guarnida de cap a peus amb els majestuosos vestits i les màscares colosals, em van transportar a una altra època. Una època plena de colors vius que tot ho envolten, ulls amagats per uns dies rere uns antifaços impersonals però amb vida pròpia. Quin tarannà de balls i músiques que m'ofegaven en la més adorable trifulga de la ciutat! Tothom movent-se a un costat i a un altre aparentant allò que la seva màscara insinuava. I jo, sense poder moure'm, com una princesa, contemplant aquell fastuós espectacle que m'acompanyaria per sempre més. Aquells Carnavals de Venècia que tot ho eren i que res amagaven; i les vegades que he somiat tornar a desaparèixer per una estona del món, en aquells quatre canals en què tothom és ningú i ningú és tothom.

MSM