sábado, 6 de octubre de 2007

QUAN T'ENAMORES


La meva filla s'ha enamorat. O això sembla. Fa uns quants dies que la noto diferent: no para de somriure, està a la parra, li has de repetir les coses vint vegades, no presta atenció. I això que només té nou anys! Quan creixi, no sé pas què farà.

Això m´ha fet pensar en quan jo tenia la seva edat. De fet, trobo que és massa jove per enamorar-se; podríem dir que li agrada el noi en qüestió, que li fa “tilín”. Però, d'aquí a enamorar-se... Encara s'ha de trobar amb moltes experiències i desenganys per saber què és estar enamorada. Perquè estar enamorada no és cosa fàcil. No vull que la meva filla, amb nou anys, hagi de passar per aquest sentiment tan bonic però alhora tan dur.

L'altre dia la marreca em va dir: “Mama, estic enamorada”. Jo em vaig quedar sorpresa d'aquesta confessió; sobretot em van sorprendre les paraules: “estic enamorada”. Com podia ser que una nena de nou anys parlés en termes tan... de gent gran (com diria ella)? Més aviat m'esperava un “m'agrada un noi de classe”, o “hi ha un noi de classe molt maco”. I, és clar, jo li vaig preguntar: “N'estàs segura? No serà que només t'hi has fixat, en aquest noi?” I no. Em va tornar a dir que estava enamorada. I aquí va venir la gran pregunta: “Mama, tu t'has enamorat mai?” Jo me la vaig mirar, li vaig somriure i li vaig acaronar els cabells. I tant que m´havia enamorat. “I, què passa quan t´enamores?”, em va dir. Una pregunta tan fàcil i tan complexa de respondre.

Quan t'enamores, tot canvia, tot et sembla bé, tot ho trobes genial, estàs distreta la major part del temps, només penses en aquella persona, t'arregles més, els demés ho noten... i un munt de coses més. Però també li vaig explicar la part més realista d'enamorar-se, que no vol dir que anul·li tot l´anterior , però cal tenir-ho en compte. És clar, què li expliques a una baldufa de nou anys? Doncs que enamorar-se no sempre és meravellós: té les seves coses bones i les seves coses dolentes. Enamorar-se és donar-ho tot per l'altra persona, és saber que sempre estaràs allà per aquesta persona, que sàpiga que pot comptar amb tu, sorprendre-la amb detalls que no espera, mirar-la i entendre-la sense ajuda de les paraules, que et miri i saber què pensa, tenir complicitat, respecte mutu. També pot ser, però, que l´altra persona no senti el mateix per tu o que no et correspongui en actitud.

A aquestes alçades de la disertació, la meva petita començava a fer cares rares ja que s'adonava que enamorar-se no és tan senzill. Però em va demanar que continués. Podria dir, fins i tot, que enamorar-se requereix un esforç físic considerable: el cor et va a mil revolucions, a unes ens dóna per suar, a les altres els dóna per posar-se vermelles, i a les de més enllà els dóna per tremolar. A més, les neurones del cervell van de bòlit pensant en com actuar quan téns la persona davant, en quin regal fer-li el dia del seu aniversari, en com dir-li d'una manera original que l'estimes, o en demanar-li, simplement, que se'n vagi de casa perquè la situació es fa insuportable. Enamorar-se, també, implica patir, dolor, impaciència, gelos, desconfiances.

Enamorar-se, no sempre surt bé. De vegades, plores més que no pas rius: perquè l'altre no sent el mateix i et dóna la sensació que estàs perdent el temps; o potser perquè l'altre no et tracta com et mereixes. És tan complicat l'amor... Però és part de la vida que en ha tocat; tot són experiències.

“Mama, llavors, enamorar-se és dolent?”, em va preguntar a la fi. “No és dolent, però requereix un esforç. De vegades surt bé, i d'altres no tant. Però això no vol dir pas que sigui dolent. Al contrari, forma part de nosaltres, i ens hi hem d'adaptar. Sigui com sigui, quan t'enamoris fes-ho de veritat i sigues fidel als teus sentiments. No tinguis por d'enamorar-te, no tinguis pot que et facin mal. Si ets corresposta, et sentiràs joiosa, la persona més feliç. Si et surt malament, patiràs, ploraràs, però sabràs apreciar altres persones que estaven allà i que no havies vist. La vida et dóna moltes oportunitats per enamorar-te. Aprofita-les. Tota experiència ens fa crèixer com a persones”. I, sabeu què em va respondre?: "Doncs no em penso enamorar”.

Jo vaig somriure. És massa petita. Cada cosa al seu temps; ja li arribarà. Tot arriba.

PETIT STORYLINE

Germans de sang:
En una visita a un centre de desintoxicació, un jove sacerdot coneix una toxicòmana amb qui emprén una relació especial. En el transcurs dels dies, el sacerdot descobreix que la noia està ficada en una xarxa de tràfic de prostitutes. Per intentar salvar-la, penja els hàbits, arrisca la seva vida i s´introdueix en aquesta xarxa per desmantellar-la i ficar-los a la presó. El jove sacerdot aconsegueix alliberar-la d'aquest món, i està disposat a començar una nova vida amb ella, però la noia mor de sida pocs dies abans de descobrir que era la seva germana.