miércoles, 19 de enero de 2011

Quatre botons i un pijama amb dibuixets


M'encanten les merceries de poble. Les merceries antigues. Les merceries de tota la vida. M'encanta la olor que fan quan entro, i tot aquell munt de calaixos i caixes en posició de gratacel em donen la benvinguda. I és que allà dintre, vertaderament, hi trobes de tot. De tot, literalment. No m'imagino com deuen ser els seus magatzems!


Qualsevol cosa que necessito és allà, precintada en alguna caixa de color de rosa, a punt per saltar als meus braços. Cada vegada que hi vaig, la señora Montserrat m'atén amb aquella veu agradable, tan auténtica i tan amable, com totes les venedores del gremi. I és que siguin unes calces, uns gomes de cabell o un tros de cremallera, sempre tinc la sensació d'haver-hi fet un viatge en el temps i les ganes d'endur-m'ho tot: aquella porta que toca una campaneta quan s'obre, el mostrador de fusta trencada i de vidre on hi ha exposades totes aquelles "relíquies" i "joies" que ens posem, les etiquetetes a cada calaix o estanteria per saber com estan classificats els productes, les bates d'anar per casa, mitjons, complements pels cabells, fils i llaços, tots els estris per brodar... I tot i tenir anys i anys d'història, són molt modernes! Van a la moda amb els últims colors de picardies que més es porten o els panties i els legins més extremats.

I és que la merceria de tota la vida, de la cantonada de sota casa, del meu poble, de la tieta o de la veïna no pot morir mai! És l'essència de tota una vida, de tota una època, de sempre. I la necessitem per anar per la vida.

MSM