jueves, 20 de junio de 2013

Dues vies i un destí

 
Dos i dos són quatre. Quatre vegades les que l'avi m'explicava la mateixa història cada tarda prenent un batut a la Plaça del Silenci. Pobre home, perdia la memòria cada quart d'hora, però no hi havia dia que no recordava com va conèixer l'àvia a la parada de Sarrià, que unia el...s quasi cinc quilòmetres que la separaven del centre de la ciutat. Les escales, que encara no eren mecàniques, van ser el punt de trobada entre una relliscada i un ensurt que van unir dos destins forts, dos horitzons llunyans. L'àvia, cosidora d'ofici i mestre de vocació. L'avi, conductor de tramvia i ciutadà enamorat d'un món que tot just començava a remuntar. I si era ella? I si era ell? Les dues ànimes s'havien trobat per casualitat enfront unes vies de tren que unien pobles que després serien barris. Començava l'estiu de 1920.
 
MSM
 
Primer premi del concurs de nanorelats en categoría Facebook organitzat per Ferrocarils de la Generalitat i l'Ateneu Barcelonés.