lunes, 23 de mayo de 2011

Petits crims conjugals


Conejero-Madaula. Madaula-Conejero. Un tàndem perfecte. Des de Ventdelplà, passant per El Llibertí, i ara fins aquí, Petits crims conjugals. Tot i que, des del meu punt de vista, no és la millor obra de teatre del món, es tracta d'una obra de hora i mitja de durada sense descans, per passar una estona entretinguda trencant-se el cap per veure com acaba. Una barreja d'intriga, odi, humor i molt d'amor per als amants de les històries de Hitchcok, que fa una anàlisi dels matrimonis a la seva manera. És clar que el pes actoral ho fa tot. Aneu-la a veure!

Sinopsi:
Gilles és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa. Ha perdut completament la memòria. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure? La vida matrimonial és efectivament aquest infern-no de crueltat mental? I quan veiem a un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem de preguntar quin dels dos serà l’assassí?

MSM