viernes, 27 de mayo de 2011

20+9


Un any més que passa, que llueix i que recorda que ens fem grans però que, amb salut, ho tenim tot per gaudir-ne. I no ha estat un dia qualsevol: moltes felicitacions, trucades, missatges, regalets i sorpreses agradables... I que n'és de bonic fer anys envoltat de gent. De la teva gent.
La versió 3.0 s'acosta... I em fa por. Però no hi pensaré fins d'aquí un any. Ja que cal viure el moment. I el moment és ARA MATEIX, com va dir Miquel Martí i Pol (a qui, per cert, vaig tenir l'honor de conèixer fa 13 anys):

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


MSM (Gràcies a tots!)