martes, 18 de enero de 2011

La bicicleta estàtica


Com cada vegada que acabo un llibre, el comparteixo amb vosaltres. Últim llibre que m'he llegit, de Sergi Pàmies. Un passeig deliciós per la quotidianitat, la maduresa, el fer-se adults. Les coses importants de la vida: els records, les frustracions, els desamor, l'esperança, les alegries i les sorpreses, les casualitats. I és ben curtet, així que no us costa res. Un llibre amb retalls autobiogràfics en boca de nous personatges que ens fan somriure entre línies. 19 relats tan reals, tan senzills, tan originals, i que no ens deixen indiferents. Ara bé, no entenc la gallina de la portada... Us el recomano!

Contraportada:
"Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l’estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l’autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc."

Paraules de Sergi Pàmies:
"¿Y si lo que nos parecía más horroroso en esta vida resulta que es lo que le da sentido?", se pregunta. "Lo que hacemos es más importante que lo que deseamos", se contesta rápido. "En el fondo, ser feliz o no da igual. Lo que cuenta es el día a día. Llegar a esta conclusión es triste, pero no amargo" (Entrevista El País).