martes, 3 de mayo de 2011

Egosurfing

Premi Josep Pla 2010. Mai és tard, que diuen.
La veritat és que la novel·la l'he trobada original, ràpida de llegir, entretinguda. Amb un teló molt de fons del món anomenat "Internet", una protagonista a qui li atribueixen uns fets una mica surrealistes, es fa amiga de la periodista que l'acusa directament i de la víctima de "l'accident". La veritat és que no veig benbé la relació entre la història en sí i el títol del llibre, que és un terme: designa la pràctiva que consisteix a navegar per intenet a la recerca d'informacions sobre un mateix, amb l'objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu. L'obra de Llucia Ramis critica i al mateix temps és deutora d'aquesta nova cultura i de la tendència a l'egolatria en la nostra societat.

Els dubtes que tinc els comentaré amb la mateixa escriptora, de qui m'he fet amiga al Facebook (aquí el poder de la xarxa). Sembla molt maca.
Llegiu-lo i ja em direu el què.

Sinopsi:
Una anònima escriptora mallorquina de llibres d'autoajuda rep l'acusació d'un programa televisiu sensacionalista d'haver comès un "quasihomicidi imprudent". La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l'impacte al seu cap d'una bosa d'escombreries. Algú ha llançat la bosa des del pis on ella va viure dotze anys enrera, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant. De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d'un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d'un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista...


MSM