jueves, 23 de diciembre de 2010

Nadala de l'Avui/Villancico del Hoy

Avui és dia de mirar cap endavant, d'esperar que l'any vinent ens tocarà la loteria. Però la de veritat: la de tenir al costat la nostra família, la de gaudir de l'amor d'una parella, la dolça espera d'un fill, la dels somriures amb els nostres amics, la de tenir salut. Salut per viure, per veure, per somniar, per cantar.

Cantar que tenim sort, que també la volem per aquells que no la tenen. De desitjar-los el millor i de convence'ls que tot anirà bé. I que si no va bé, serà perquè més enllà els espera alguna cosa millor. I els ho direm cantant una nadala, un villancico. Una tonada y unes estrofes que signifiquin que som vius i que podem celebrar el Nadal d'una manera o altra.

Ens faltarà gent, de ben segur. Però és el cicle sense fi, el cicle de la vida. Molts d'ells no es mereixien marxar tan aviat, alguns per culpa seva, d'altres per culpa aliena, d'altres per culpa de l'atzar... I, per què a ells? I per què a nosaltres? I per què a mi? És per això que aquesta nadala, aquest villancico és per celebrar L'AVUI, el Carpe Diem Vita fugit, el present. Aquest és el regal.

A Betlem vull anar
sense parar de somniar
que avui ho aconseguiré
i demà la millor seré.

Els peixos naden i canten
sota l'aigua de casa meva,
gelada com ella sola,
vida llarga que, en teoria, m'espera.

Sota l'arbre de Nadal
cantaré amb els meus
pares, germans, amics...
i música que hi posarem!

La nit de Reis miraré a la lluna
i li demanaré un dolç desig:
que hi hagi salut per a tothom
i que cada dia sigui l'últim.

Em vindràs a buscar, petit fullet?
Em deixaràs ajudar els altres?
Aquests són dies d'il·lusió,
i l'últim que es perd és l'esperança.

Estimat futur que en algun lloc m'esperes
et desitjo el millor en aquestes festes,
però m'oblidaré de tu ara i sempre 
per pensar en aquest tresor que es diu present.

MSM