miércoles, 24 de noviembre de 2010

A fora fa fred...


I les finestres s'entelen, mentre
les espelmes absorbeixen
l'oxigen que ens manté amb vida
en cada alè de la nostra boca.

Les fulles dels arbres tremolen
i ens observen quan passegem
enmig dels boscos, pels camins
de l'hivern que ja s'acosta.

El fred que ens corprèn els ossos,
que ens travessa el cor,
que ens abraça a cada pas,
que ens fa de coixí a les nits.

Nits de lluna plena,
nits de gèlida foscor;
nits de llarga espera,
nits d'obscura passió.

I el foc que ens espera
en cada llar del món,
tria cada flama que s'aixeca
en cada mirada de tardor.

MSM