domingo, 26 de diciembre de 2010

I ara, a esperar el cap d'any...


I després... de menjar fins a rebentar, de riure, d'explicar anècdotes i com ens van la vida, de cantar les nadales típiques, de barallar-nos per tonteries (no és el meu cas però, tristament, sí el d'alguns), d'obrir regals, de gaudir mirant com els obren els altres, de trobar a faltar els qui no hi són, de tornar-nos a barallar pels diners o per comentaris fora de to (no és el meu cas però, tristament, sí el d'alguns), de penedir-nos d'haver dit allò fora de to, de mirar el rellotge a veure quan s'acaba el dinar o el sopar, de reunir-nos davant la llar de foc (qui en tingui) i fer cagar el tió... En definitiva, després de passar uns Nadals iguals, millors, pitjors o diferents a l'any anterior, ara ens toca començar a fer balanç de l'any. Ara toca pensar en el Cap d'Any.

I per què "ara toca"? Potser alguns no voldran pensar en l'horrible any que han passat; simplement passar pàgina i brindar el dia 1 a les 24h sense mirar enrere. Potser uns altres només voldran recordar els moments bons i esborrar els no tan bons; simplement menjar l'últim raïm a les 24h del dia 31 i mirar endavant amb il·lusió. Potser uns altres voldrem fer balanç d'allò bo i dolent, per alegrar-nos del que hem fet bé i per aprendre (no tant penedir-nos) del que no ha sortit bé; simplement començar una nova vida el dia 1 quan ens llevem, on hi regnarà la creença que els somnis es poden fer realitat, i que podrem aconseguir tot allò que volguem si hi creiem fermament.

MSM