miércoles, 15 de diciembre de 2010

El nou inquilí que mai ho faria!

I quina companyia que fa! És la joguina de la casa, l'alegria que compensa la rutina, el nino dels nostres ulls. Tot i que no està sol, n'hi ha dos més que ja tenen 11 anys i no estan per orgues. I el petit Rex que és tan incombustible, els atabala una mica.

Quan són tan petits, fan molta gràcia, són una "monada" i te'ls menjaries. Com remenen la cua o mouen el seu culet menut quan caminen i corren amunt i avall, enjogassats. Et claven les petites dents i deixen marques per tot arreu, et fan malbé la roba i s'empassen les pesses dels collarets. I els malacostumes a dormir sobre el llit o a pujar-los a coll perquè quan udolen se't trenca el cor. Un quadro encantador!

Però es fan grans, estimats lectors. Es fan grans i és llavors quan la gent se n'adona de la feinada que porten. I se'n desentenen. Colla de despiatats! Un gos porta molta feina, és una responsabilitat molt gran, és un més de la família. I és el millor amic de l'home que, en ocasions, li salva la vida. Què més cal per conscienciar la gent? 

Efectivament, la naturalesa dels animals és molt més sincera i pura que no pas la dels homes. Un gos mai no ho faria.