domingo, 5 de diciembre de 2010

10 anys donen per a molt!


Per a moltes aventures, quilòmetres, punxades de rodes, retencions, pitades, ràfegues, insults, frenades suas i apurades, copilots, passatgers, equipatges, cançons i emissores, ratllades en pàrquings o d'un altre veí, cops i topades...

Conduir dóna per a tot això i més. A part de l'experiència de quan ets conductor i quan ets vianant; sempre seràs de les dues bandes; i mil històries que transcorren i s'expliquen dins de les portes i les finetres del teu cotxe. Del teu estimat cotxe. El meu estimat Willy. L'he conduit pràcticament tots aquests deu anys, fins fa poc més de mig any, i sé del que parlo.  

I avui fa 10 anys que l'examinadora em va donar el vist-i-plau per portar-lo. I a la primera! Com a bona minyona vaig portar la "L" tot l'any enganxada a darrerer i li vaig regalar uns turrons al meu professor, l'Antonio. Per la paciència! Com ell deia, anava amb "pachorra", "con la calma". Però cap problema!

Així que avui, l'entrada va dedicada a aquells que fa anys que es van treure el carnet, a aquells que estimen en seu cotxe per sobre de tot, a aquells que tenen prou seny per saber que "Quan beguis, no condueixis", i a aquells que, com jo, no saben què signifiquen la meitat de les senyals que et fan estudiar. :P

MSM