lunes, 28 de julio de 2014

Què bé saber de números!


S'ha d'estar flipat per escriure una història com aquesta. I també s'ha de ser un geni. Tanta inventiva requereix d'una ment privilegiada. I mooooolt surrealisme i paranoia solitària. La història és molt entretinguda i, evidentment, disparatada. Actual i "gamberra" la recomano per passar una bona estona. 

MSM

Sinopsis:
Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l'edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d'una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu.
Això segons els càlculs de l'analfabeta en qüestió.
La petita Nombeko és una nena òrfena que treballa netejant latrines, però el destí li té reservada una altra sort. I és que el seu talent insòlit per a les matemàtiques i la seva curiositat infinita per aprendre la catapulten a l'altra punta del món, on viurà envoltada d'excèntrics i perillosíssims personatges: tres xineses molt imprudents, un americà ceramista i desertor del Vietnam, dos agents del Mossad, dos germans bessons que oficialment són una sola persona, una activista que va contra tot, una comtessa que es dedica a cultivar patates i, és clar, el primer ministre i el mateix rei de Suècia en persona.

martes, 8 de julio de 2014

Visca la xocolata!


I els records ensucrats, com la xocolatera que lliga tres històries, tres dones, tres temps llunyans l'un de l'altre. Però amb el denominador comú de la xocolata. Tres segles units per aquest gran plaer que està tan present a la vida de tots. Força recomanable!

MSM

Sinopsi:
«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?–Blanca. El blanc m’asserena.–La voleu decorada?–Millor sense ornaments.–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida? –Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fi ns a lasofi sticació dels nostres dies.