viernes, 4 de marzo de 2011

Permissivitat i una mica de descontrol!


Per fi ha arribat! Ja és carnestoltes! Els col·legis, places i carrers de tot el món s'engalanen per celebrar aquesta tradició que es remonta a l'època de grecs i romans. De petit ho vius com una gran festa, emoció durant tot l'any pensant de què et disfressaràs: de princeseta, de superman, de bomber, de gosset... Jo havia anat de Catalarinya, Blancaneus, Xinesa... Realment, significava molt, era tot un dilema, era important. Després van venir tots els anys de l'adolescència en què, no sé per què, no ho vaig fer, fins que cap els vint-i-pocs m'hi vaig tornar a engaxar: princesa medieval, pirata, cordobesa i, aquest any.... d'ovella!! Sí sí. És ben bé que, quan et fas gran i més en dies com aquests, perds el sentit del ridícul.
Però aquesta és la gràcia perquè el carnestoltes, per a mi, és alegria, disbauxa, no tenir vergonya, fer el ridícul si fa falta perquè a ningú li importa. Són dies de permissivitat i descontrol. Per uns dies canviem de personalitat, deixem de ser nosaltres per posar-nos en la pell d'un animal, d'un superheroi o d'un personatge mitològic. I això ens permet desconnectar del dia a dia, dels maldecaps, fer coses que no faríem vestits amb texans i camisa i, sobretot, ens permet riure. Riure molt. Que no n'és d'important? I la veritat, és que s'agraeix. Que tingueu un bon Carnestoltes!

MSM