domingo, 28 de octubre de 2012

Un avi molt peculiar

 
I amb un nom gens comú (si més no a les nostres terres): Allan. La història de l'avi de cent anys suec és molt disparatada i, moltes vegades, surrealista. Però això és el que la fa divertida. Tampoc riureu pels descosits però passareu una bona estona. Sinó, com us expliqueu que un avi que el dia que fa cent anys s'escapi per la finestra i acabi perseguit per la policia i que, durant la seva vida, hagi conegut i fet amistat amb Franco, Truman, DeGaulle, Stalin, Mao Zedong i no sé quants polítics més? En alguns moments es fa una mica pesada però és original, l'acció és esbojarrada i està molt bé el pas que l'autor fa per la història del segle XX barrejat amb la presència de l'Allan dins de cada moment històric. Us el recomano. Ja em direu el què!
 
MSM
 
Sinopsi:
Èxit a Suècia, el llibre més venut del Sant Jordi passat, traduït a 31 idiomes i una pel·lícula en marxa.
Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur.
L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí.
Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?
 

Vecinos


Me pareció ver la luz encendida detrás de aquella cortina. Salir a caminar aliviaba mis desvelos de medianoche y me descubría nuevas historias de gente anónima. Subiendo la cuesta de mi calle, después de una hora, empezaba a conocer a mis vecinos como una voyeur en la sombra: en la cocina preparando la cena, en la sala de lectura desconectando del día, en el dormitorio estudiando para el examen de mañana, en el garaje preparando la moto para la hora punta; o detrás de una cortina, sin develar sus secretos ni de qué estancia de la casa se trata.
 
Cae la noche y las casas se llenan de vida. Mirar por la mirilla es de cotillas, pero a veces te permite descubrir... Descubrir lo nuevo, lo sorprendente.

MSM