sábado, 20 de agosto de 2011

La vida en un segon


Una de cal i una altra de sorra, que dirien. Dia de contrastos. Després d'un divertit dia de canoes en un llac, amb una colla d'amics i família, calor sofocant i dinar de perles... accident en un revolt amb una moto partida en dos, un cotxe bonyegat i un motorista viu de miracle.
Avui he presenciat un accident de ben a prop i fins a quin punt les persones són capaces de donar i lliurar l'ajuda que faci falta. Una de les meves acompanyants, per sort, és metgessa i no ha dubtat ni un segon en anar a assistir l'accidentat; un altre cotxe a disposat una umbrella per tapar-lo (feia un sol de mil dimonis); un altre s'ha quedat a ajudar en el mateix moment... És veritat que l'ambulància ha tardat mitja horeta però, és d'admirar la feina que fan els professionals del SEM. Realment, t'ha d'agradar aquesta feina ja que t'enfrontes a milers de situacions més o menys traumàtiques cada dia; fins i tot amb la mort, que és a cada cantonada. Cosa, doncs, que em fa pensar en la necessitat de posar una assignatura obligatòria a l'escola de primers auxilis. I anar-la fent al llarg de la vida, per reciclar.
Bravo per el SEM, els Bombers, els Mossos i tots els professionals que treballen per salvar vides en accidents de trànsit. Salvar vides: es diu ràpid.

MSM