Així que parin el tren que vull baixar!
M'han dit que m'acabo de presentar a un concurs de relats del metro (ves quina cosa!), que és quasi l'1 de la matinada i sóc davant del portàtil escrivint qui sap què. Que la llum de l'habitació s'ha fós fa estona i només teclejo amb la brillantor de la pantalla. Que a fora fa menys fresqueta que fa uns mesos i més calor dins la meva ànima. Que em fa mal l'esquena cada vegada que respiro els fums que es gasta l'autobús que utilitzo per anar i tornar de la feina; es veu que ara està de moda i se li han pujat al sostre. Que m'esgota fixar la vista a través d'aquesta boirina tan especial que es diu "pol·lució" i que envolta cada matí les grans ciutats que surten a la tele. Que els veïns no reciclen perquè són daltònics i no distingeixen el color de les bosses d'escombraries. I no sé quantes coses més.
Però també m'han explicat que als autobusos ja no els va tant la fama, per això se'ls han baixat els fums i ara prefereixen funcionar amb hidrogen. Que el meu germà no para de dir que el seu pròxim cotxe sera elèctric, com la moto del cosí, que es carrega endollant-la a una paret. Es veu que funciona amb piles, com el despertador de la iaia. O era amb bateries? Que el món és boig perquè fa temps que pateix l'enfermetat del "Canvi climàtic", i que allà on hauria de ploure estan secs com el fuet, i que allà on l'ambient sol ser àrid s'estan inundant. El món al revés.
I tot això m'ho ha explicat l'home del metro dels dimarts, l'amic Vicenç, a qui li agrada escriure i que es presenta a un concurs de relats temàtics perquè li vol regalar el premi a la seva neboda, molt conscienciada amb el medi ambient, per cert. Que tingui sort!
MSM
No hay comentarios:
Publicar un comentario