La princesa era jo
i el drac era ell;
no el príncep
que escapava de
tot compromís.
Així que em vaig
conformar amb aquesta
història sense sentit
d'una llegenda que
tothom sabia, menys jo.
La rosa, però,
sí que hi era:
vermella i gran;
la més bonica del jardí.
I va ser el drac qui
me la va donar.
I vaig ser jo qui
li va agrair.
Amb un llibre d'aventures,
que explicava la història
d'un drac que venia
al poble a salvar una
princesa de la malícia
d'un príncep anodí.
I vet aquí jo
vet aquí un drac,
aquest poema al revés
s'ha acabat.
Feliç diada!
MSM
No hay comentarios:
Publicar un comentario