miércoles, 2 de febrero de 2011

Mecanoscrit del segon origen


Avui me l'he acabat i, potser perquè l'he llegit amb molts anys de retard, no li trobo la gran història que de ben segur és. En efecte, és ciència-ficció, però que un nen de 12 anys deixi prenyada una noia de 18... em costa una mica d'assimilar. Digueu-me conservadora. I ja sé que és ficció! 
De fet, puc entendre que encandili als joves de 14-15 anys, que és quan et fan llegir l'obra, tot i que l'autor sembla que no el va escriure amb aquesta intenció. Ovnis, destrucció del planeta, supervivència, dos joves, la mare de l'espècie humana.... I un final grotesc, "tajante", molt de cop, molt curt. A mi, que una gran història relativament interessant, maca, ben feta, acabi tan ràpid o d'una manera rara, m'irrita; i ja m'ha passat amb alguns "Planeta" (els guanyador del premi). Ara estan preparant la pel·lícula.
Bé, sempre n'havia sentit meravelles i no està malament, però no seria dels meus preferits. O, potser és que em faig gran? Segur que molts l'haureu llegit i us ha agradat. En el meu cas, mai és tard, que diuen!

MSM

2 comentarios:

Nites dijo...

Potser ha estat un tema d'expectatives Marielin...
petons!

Rodamón dijo...

Jo prefereixo guardar-ne el bon record de quan el vaig llegir, és possible que si l'hagués llegit ara no em fes ni fu ni fa. Tampoc faré res per veure la pel·li, no sigui cas que em decepcioni...