viernes, 24 de febrero de 2012

Gent de debò


Un adéu, moltes vegades, no és per sempre. Si un somriure et pot ensenyar que la vida és plena de moments, llavors ja hi ha prou en voler allò que un fa. La gent va hi ve, entra i surt, canta i balla, aprèn i desaprèn. En qualsevol racó inimaginable et pots trobar gent maca, oberta, amb empenta; bona gent. Gent com cal. I en la varietat està la riquesa. Com la que et pots trobar en un cor gospel de La Garriga on vaig anar a parar farà poc més d'un any perquè volia seguir cantant. Cadascun dels seus membres únics i autèntics fan del conjunt un entremat de bones veus i, sobretot, bones vibracions. Em quedo amb el somriure d'un, les bromes de l'altre, les paraules del de més enllà, les trobades, els assajos i els concerts. I, més que mai, em quedo amb la certesa d'haver conegut persones fantàstiques amb un cor molt gran i a qui seguiré veient quan tornem a coincidir.
Moltes gràcies Gospel Joy per haver-me fet sentir com a casa des del primer dia! 

MSM

2 comentarios:

Alba dijo...

Guapa!!!!!!!!! Mil petons!

Ruth dijo...

T'estimeeem!!!