lunes, 2 de mayo de 2011

Sense sentit perdut


I des de lluny cau el ramat,
d'ovelles, de flors, és igual;
la qüestió és que ja no tornarà
després de la tempesta final.

I vindrà la calma, com diu el refrany;
s'acabaran les bombes de por
i menyspreu, plenes de l'engany
i la mentida de paraules d'amor.

Arribaran a copsar les albes
dels dies fronterers
entre la vida i la mort,
el somriure i el plor.

Però no es perdran en la mar
que angoleix les ànimes mortes
d'un oceà mort, ple de sang
que va comptant les hores.

Imaginació al poder, que diuen;
que la força t'acompanyi, recordo.
Compta fins a deu amb els dits
prims i suaus que tant enyoro.

Avui plou i per això no sé res,
ni què escric ni què en pensaràs.
Però mullats quedaran els carrers
de la ciutat on potser relliscaràs.

MSM

No hay comentarios: