La vida passa, i els amics van i venen. Alguns són per tota la vida, d'altres són d'una època; els uns els veus de pasqües a rams, i els altres desapareixen sense que tu els hagis fet absolutament res. Hi ha els que sempre els has d'anar al darrere i els que et van donant llargues; els que sempre hi són encara que no els vegis i els que no et treus de sobre; els que deixes de veure no saps per què i els que et mires diferent perquè alguna cosa s'ha espatllat. Però han estat i són amics, i hi has passat molt bones estones. Això és el que queda. I mai és tard per recuperar els qui s'han perdut pel camí, si un vol i els altres es deixen; o, simplement, si realment val la pena. I, no oblidem els nous. Els nous amics que vindran i encara queden per fer. Aires nous, cares noves, noves estones i aventures que aniran enriquint la nostra experiència, per bo i per dolent. Això és la vida. Hi ha moments en què es necessita.
MSM
No hay comentarios:
Publicar un comentario