martes, 9 de agosto de 2011

Diari/o d'/e una colombiana (Dia 8 - Dia D)


28 anys després, avui hem recordat una mica més la nostra primera aventura. Feia 20 anys que no vèiem la Madre Aurora, i está igual. Ha estat molt maco i especial tornar-la a veure, recordar vells temps i, sobretot, que ens ensenyés la gran tasca educativa que porta fent en aquest país.
Fa 54 anys que està a Colòmbia, primer a Bogotà i després a Medellín. Avui hem pogut visitar tres dels més de 30 o 40 centres i escoles que ha creat des de zero pels joves més desfavorits, provinents de la violència i dels barris marginals de la ciutat. Els meus pares ja en van visitar un quan van venir a buscar-me i avui han recordat portes, raconets, carrers d'aquell 1983. Ha estat molt interessant recórrer uns barris amb uns pujades i baixades dignes de Dragon Khan, carrers estrets on hi passen camions, furgonetes i autobusos alhora, gossos per tot arreu, nens i nenes asseguts a les escales de cases "destartalades", amb tota la roba a fora assecant-se... Realment, Medellín és una ciutat de contrastos, per sort o per desgràcia. Avui hem estat en barris on segurament molts del centre no hi aniran mai.
Madre Aurora és una institució, ha fet molt pels joves d'aquests barris, ha construït el que no està escrit demanant l'ajuda del govern, que posa tots els professors de les seves escoles. Hi imparteixen tallers de mecànica, de labors, d'informàtica, d'infermeria, d'electrònica, de fusta, de metall... I tot perquè els joves dels carrers deixin les drogues, les armes, i tinguin una oportunitat. És admirable. Et fa que pensar, com moltes coses en aquesta vida. La seva fortalesa, la seva tossuderia per tirar endavant, la seva positivitat de que tot ha de sortir bé.
Així que avui ha estat un dia super interessant, educatiu i memorable. Estic molt i molt contenta d'haver-la pogut tornar a veure (malgrat que els records vinguin de les fotografies) i haver pogut passar quasi tot el dia amb ella. Ha valgut la pena fer tants quilòmetres. Seguirem en contacte!

***
28 años después, hoy hemos recordado un poco más nuestra primera aventura. Hacía 20 años que no veíamos a Madre Aurora, y está igual. Ha sido muy bonito y especial volverla ver, recordar viejos tiempos y, sobre todo, que nos enseñara la gran tarea educativa que lleva haciendo en este país.
Hace 54 años que está en Colombia, primero en Bogotá y luego en Medellín. Hoy hemos podido visitar tres de los más de 30 o 40 centros y escuelas que ha creado desde cero para los jóvenes más desfavorecidos, provenientes de la violencia y los barrios marginales de la ciudad. Mis padres ya visitaron uno cuando vinieron a buscarme y hoy han recordado puertas, rincones, calles de aquel 1983. Ha sido muy interesante recorrer unos barrios con unos subidas y bajadas dignas de Dragon Khan, calles estrechas donde pasan camiones, furgonetas y autobuses a la vez, perros por todas partes, niños y niñas sentados en las escaleras de casas destartaladas, con toda la ropa fuera secándose... Realmente, Medellín es una ciudad de contrastes, por suerte o por desgracia. Hoy hemos estado en barrios donde seguramente muchos del centro no irán nunca.
Madre Aurora es una institución, ha hecho mucho por los jóvenes de estos barrios, ha construido lo que no está escrito pidiendo la ayuda del gobierno, que pone todos los profesores de sus escuelas. Ahí imparten talleres de mecánica, de labores, de informática, de enfermería, de electrónica, de madera, de metal... Y todo para que los jóvenes de las calles dejen las drogas, las armas, y tengan una oportunidad. Es admirable. Te da que pensar, como muchas cosas en esta vida. Su fortaleza, su terquedad para salir adelante, su positividad de que todo debe salir bien.
Así que hoy ha sido un día super interesante, educativo y memorable. Estoy muy, muy contenta de haberla podido volver a ver (aunque los recuerdos vengan de las fotografías). Ha valido la pena hacer tantos quilómetros. ¡Seguiremos en contacto!

MSM

4 comentarios:

Selva M Orejón dijo...

Realment em tens meravellada, és increïble que t'hagis atrevit a fer-ho, de tot cor felicitats i em trec el barret. Tinc moltes ganes de que vinguis perquè poguem xerrar tranquil.lament, tia ets un passada!

Mulashak dijo...

hola xurri!!

que va no n'hi ha per tant perque no he preguntat res!!! jajajaja. 'he quedat mes amb els records d'ella i ta. i al meu poble no s'hi ha pogut pas anar... ja t'je contare.... bububu

un peto!!2 tinc ganes de veure't
:)))))

angels dijo...

Mariel...

quines papallones, no? No tots tenim el valor de fer el que fas: mirar qui som 'de frente'.

esperem detalls!!!!

Mulashak dijo...

què va què va!! :PPP

sisi us ho explicaré tot!

gràcies!

:)