jueves, 11 de agosto de 2011

Diari/o d'/e una colombiana (Dia 10)

 (perdoneu, de nou, els accents).
Cartagena de Indias. Quantes vegades he escoltat aquest nom com a sinonim de paradis, centre de convencions de salut, opinio super positiva, i Patrimoni Historic de la Humanitat per la Unesco. I ara ja hi soc. I forma part del pais que em va veure neixer. 
La visita ha durat tot el mati, per veure una mica el mes important: els barris, la part moderna, l'Esglesia a d'alt de tot vigilant la ciutat, els carrers a rebentar de gent de tots els colors (aqui hi ha mestissos, mulatos, sambos... mes varietat de colors de pells que en la resta del pais), i la part antiga, tancada per una muralla. I a dins, uns carrers estrets, amb balconades plenes de flors, colors vius, venedors ambulants matant per encolomar-te alguna cosa... M'ha agradat molt. I es molt romantica, de fet, es desti turistic per a llunes de mel. Jo, ara per ara, el faig com a desti familiar. I be que va.
A poc a poc, anem tornant a la nostra rutina (que, encara que sembli incongruent... hi ha ganes). Queda un dia i mig pel final d'aquest gran viatge. 

***
(perdonad, de nuevo, los acentos). 
Cartagena de Indias. Cuántas veces he escuchado este nombre como sinónimo de paraíso, centro de convenciones de salud, opinión super positiva, y Patrimonio Histórico de la Humanidad por la Unesco. Y ahora estoy aqui. Y forma parte del país que me vio nacer.  
La visita ha durado toda la mañana, para ver lo más importante: los barrios, la parte moderna, la Iglesia en lo alto de todo vigilando la ciudad, las calles a rebentar de gente de todos los colores (aquí hay mestizos, mulatos, sambos... más variedad de colores de piel que en el resto del país), y la parte antigua, cerrada por una muralla. Y dentro, unas calles estrechas, con balcones llenos de flores, colores vivos, vendedores ambulantes matando para endosarte algo... Me ha gustado mucho. Y es muy romantica, de hecho, es destino turístico para lunas de miel. Yo, hoy por hoy, lo hago como destino familiar. Y bien que va. 
Poco a poco, vamos volviendo a nuestra rutina (que, aunque parezca incongruente... hay ganas). Queda un día y medio para el final de este gran viaje.

MSM

No hay comentarios: