I avui és aquest dia. Fa un any que els meus pares s'han independitzat de mi. Bé, que jo m'he independitzat d'ells. O que ens hem independitza't els uns dels altres. Tan se val! Que ja no visc amb ells ni ells amb mi. Però estem creuant el carrer així que, per a qualsevol cosa, som ben a propet (quan et fas gran, t'adones que això no és pas un problema). I el curiós és que ara que estic sola quasi no surto mai, mentre que quan vivia amb els pares havia de sortir divendres i dissabte, sí o sí. D'això és "queixa" ara la meva mare! El món al revés.
La reflexió, però, que volia fer és.... com passa de ràpid, el temps! És de bojos que ja hagi passat un any d'això, i de moltes coses, és clar. I com més gran, més de pressa passa. Quina por...
Parin el tren, que vull baixar! A veure per on pararé d'aquí un any... Ja us ho explicaré.
MSM
No hay comentarios:
Publicar un comentario