lunes, 4 de abril de 2011

Diario de una colombiana (capítulo 1)


Bé, aquest any sí! Potser perquè tocava, perquè el destí ho ha volgut així però, després de 29 anys, a l'estiu torno a la terra que em va veure néixer: Colòmbia. I amb els meus pares, la millor i única companyia que podia tenir en una aventura tan especial. El meu tiet, gran viatjant, sempre dèia que m'hi volia portar i no podrà ser; però ens endurem el seu record. Utilitzaré, com no podia ser d'una altra manera, el meu blog per anar narrant aquesta aventura a tots aquells que la vulguin seguir.
Serà un viatge organitzat per l'agència amb què van sempre els pares, així que tindrem més companys de travesia. Ja sabem els punts que tocarem però, els dos dies i mig que van a la selva, nosaltres tres els aprofitarem per visitar els punts on tot va començar.
Portem uns dies enviant correus electrònics per intentar localitzar la madre Aurora, que va fer el meu "chek-out", que va contactar amb els meus pares perquè em vinguessin a buscar, i que va venir al meu bateig i la comunió. Després de molts anys de correus perduts i números de telèfon equivocats... està viva!! Ens ha contestat!! Quina il·lusió!! Deu tenir prop de 80 anys i treballa amb les comunitats i la gent desfavorida de Medellín.
De moment, encara queden uns quants mesos per acabar de planejar aquests dos dies i mig (perquè els altres ja estan tots tancats per l'agència). Però ho volia compartir. Seguiré informant!

*****
Bueno, este año sí! Quizá porque tocaba, porque el destino lo ha querido así pero, después de 29 años, en verano vuelvo a la tierra que me vio nacer: Colombia. Y con mis padres, la mejor y única compañía que podía tener en una aventura tan especial. Mi tío, gran viajante, siempre decía que me quería llevar y no podrá ser, pero nos llevaremos su recuerdo. Utilizaré, como no podía ser de otra manera, mi blog para ir narrando esta aventura a todos aquellos que la quieran seguir.
Será un viaje organizado por la agencia con la que van siempre mis padres, así que tendremos más compañeros de travesía. Ya sabemos los puntos que tocaremos, sin embargo, los dos días y medio que están en la selva, nosotros tres los aprovecharemos para visitar los puntos donde todo empezó.
Llevamos unos días enviando correos electrónicos para tratar de localizar a madre Aurora, que hizo mi "check-out", que contactó con mis padres para que me vinieran a buscar, y que vino a mi bautizo y la comunión. Después de muchos años de correos perdidos y números de teléfono equivocados... ¡Está viva! ¡Nos ha contestado! ¡Qué ilusión! Tendrá cerca de 80 años y trabaja con las comunidades y la gente desfavorecida de Medellín.
De momento, aún quedan unos meses para acabar de planear estos dos días y medio (porque los demás ya están todos cerrados por la agencia). Pero lo quería compartir. Seguiré informando!

MSM

3 comentarios:

Unknown dijo...

on està el botó de "me encanta", m'ha agradat MOLT!

Lau dijo...

Bon viatge Mariel! i gaudeix moltíssim! :)

Nites dijo...

Quina experiència! Ens encantarà seguir-la de ben a prop. No deixis de comptar amb nosaltres pel q necessitis.
Una abraçada.