sábado, 22 de enero de 2011

El primer dia de les nostres vides


Comença avui, acaba ahir, continua demà. Viu el present, l'ara i l'aquí, sense pensar en "I si hagués dit...?, I si hagués fet...?, I si...?". Malgrat els buits o l'accés d'equipatge, cal saber tirar endavant. Viure en el present i no en el passat; i menys plusquamperfect. La desesperació no serveix de res, no porta enlloc. I no te n'adones fins que és massa, quan has de prendre les decisions que no has pres abans. Només quan toquem fons trobem el camí. I sempre hi pot haver una segona oportunitat, una finestra oberta, una altra història per començar. Tot final té un principi. I cal assaborir cada minut i cada segon de la nostra vida per adonar-nos que hi ha coses que sí que valen la pena, i que ens mereixem que ens passins coses bones. I, si és necessari, per adonar-nos-en, fer com el protagonista: aturar-nos a l'andana del metro i seguir el nostre instint. Perquè que cada dia pot ser el primer dia de les nostres vides.

Sobre tot això parla aquesta dura però bonica història de Teresa Roig, Premi Roc Boronat 2010. A mi me la van recomanar en un moment que ho necessitava, i ara jo us la recomano! 

Contraportada:
Dos personatges molt diferents comparteixen un dia que els canviarà la vida. "En Daniel és un comptable i pare de família de cinquanta anys que viu aclaparat per la rutina. Un dilluns, esperant el metro per anar a la feina, tot el pes de la seva grisa existència li cau al damunt. Ha tocat fons. Aleshores, veu una noia especial a l’andana i, sense saber per què, la segueix. Aparentment, en Daniel i ella no tenen res en comú, però junts passaran vint-i-quatre hores a la deriva per la ciutat, al marge de la resta del món. Un dia que els canviarà per sempre.
Teresa Roig ha escrit una història d’amor gens convencional, que posa l’èmfasi en les segones oportunitats que ofereix la vida. Perquè tot final obre un principi. I perquè només quan t’adones que estàs perdut pots trobar el camí."

2 comentarios:

oscar dijo...

Mi primer libro en catalán y el primer libro que me ha hecho saltar las lágrimas. Me parece una historia tan bien llevada, tan emotiva,tan adictiva.... Me alegro mucho de que mi recomendación te haya gustado. No es porque Teresa sea amiga mía, pero tiene otro dos libros que, creo, merecen mucho la pena L'Herencia de Horst y Pá amb chocolate

Mulashak dijo...

OHhh es amiga tuya????? què guai!!!

pues si me gustó!!! ay que acabo de ver los comentarios ahora!!!!

que desastre!!!

:)