miércoles, 15 de diciembre de 2010

El nou inquilí que mai ho faria!

I quina companyia que fa! És la joguina de la casa, l'alegria que compensa la rutina, el nino dels nostres ulls. Tot i que no està sol, n'hi ha dos més que ja tenen 11 anys i no estan per orgues. I el petit Rex que és tan incombustible, els atabala una mica.

Quan són tan petits, fan molta gràcia, són una "monada" i te'ls menjaries. Com remenen la cua o mouen el seu culet menut quan caminen i corren amunt i avall, enjogassats. Et claven les petites dents i deixen marques per tot arreu, et fan malbé la roba i s'empassen les pesses dels collarets. I els malacostumes a dormir sobre el llit o a pujar-los a coll perquè quan udolen se't trenca el cor. Un quadro encantador!

Però es fan grans, estimats lectors. Es fan grans i és llavors quan la gent se n'adona de la feinada que porten. I se'n desentenen. Colla de despiatats! Un gos porta molta feina, és una responsabilitat molt gran, és un més de la família. I és el millor amic de l'home que, en ocasions, li salva la vida. Què més cal per conscienciar la gent? 

Efectivament, la naturalesa dels animals és molt més sincera i pura que no pas la dels homes. Un gos mai no ho faria.

2 comentarios:

Selva M Orejón dijo...

ooooooohhhhhhh és preciós!!!! m'ha encantat, jo vull un!!!!

Nites dijo...

Tens tota la raó! Passa amb tots els animals de companyia... és una pena!
La meva germana s'acava de quedar una gateta moníssima que l'havien abandonat. També hi ha gent que ho fa bé ;)
Petons!