2010
Marató de TV3 per a lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
Porto gran part del dia mirant aquest meravellós i espectacular programa, que cada any em fa adonar-me que ja som a Nadal, com de ràpid passa el temps, el poder de la televisió i que la gent té un cor molt gran.
La solidaritat jo crec que hi és tot l'any però sempre hi ha una ocasió en què es propicia que es dispari; i, aquesta, n'és una. Fer una Marató una vegada a l'any és una manera enorme de fer-nos UN. Que tot un país, tota una gent, tota una cultura i tot un pensament es faci UN: ajudar en la investigació en la mesura del possible. Sempre que es pugui, com es pugui i fins a l'infinit i més enllà.
Quantes històries que estan passant pel programa que ens corprenen, que ens trenquen el cor, que ens fan plorar. Quantes històries que ens fan veure que ens hi podem trobar perfectament, que també ens pot tocar a nosaltres, per què no? Quantes històries que ens fan adonar-nos de la sort que tenim els qui ens trobem bé i podem fer tot el contrari de la gent que surt al programa. I quantes històries que ens fan veure que sempre cal veure el vas mig ple i que en la majoria de casos, se'n surt. Que no és fàcil, ningú ha dit que la vida ho sigui, però que sempre cal tirar endavant. Com sigui. Però mai sol. Sempre amb la nostra gent al costat.
Un programa, una iniciativa, uns testimonis que ens mouen per dintre. I que diuen molt de nosaltres. Endavant ara i sempre!
MSM
No hay comentarios:
Publicar un comentario