Quan algú marxa i saps que ja no torna, t'acomiades en la foscor de la teva ànima. Ets conscient que us tornareu a veure; ets conscient, en el fons, de la feblesa de la vida.
Aquesta setmana ha marxat gent molt propera i gent coneguda. Familiars de qui no ho esperaves, veïns a qui els havies posat esperança.
Ahir un enterrament, avui un altre. Del primer no en sabíem res, i el segon ens ha brindat més llum al nostre dia a dia.
Avui hem enterrat Mossèn Jaume, cosí segon del meu pare i prebere amb 50 anys d'ofici i una mentalitat oberta i clara. Amb la seva ajuda, els pares es van decidir a buscar-me i, tots aquests anys, han compartit converses i celebracions vàries: batejos, casaments, aniversaris i finals de "carrera". Com final ha estat el seu, després d'una vida entregada i una salut precària.
Així doncs, només el seu bon record ara ens queda. En els nostres pensaments hi serà sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario