Instarelat

Diuen que als llibres cal cuidar-los com si fossin éssers vius. De fet, ho són: éssers vius d'històries, personatges i d'olors infinites. Éssers que van i venen amb nosaltres, entre parades de metro i bus. Éssers de paper que ens salven de situacions inesperades i ens tornen a la vida en moltes ocasions. 

MSM

Concurs Instarelat TMB

Desde el andén

Se vieron desde un andén al otro. Quedaba un minuto para que pasara el metro. Ella leía un libro y levantó la vista. Él sujetaba una rosa y, en un despiste, se la encontró de frente. Intentaron disimular mirando hacia otro lado pero sus ojos eran más tozudos que sus pensamientos. La curiosidad les hizo hablarse con la mirada y una tímida sonrisa en la distancia, entre cuatro vías a las que hubieran saltado si no fuera porque pasaba el metro en tres, dos, uno. Él quiso darle la rosa. Ella le hubiera prestado su libro. ¡Oh! El metro ya se ha ido. Demasiado tarde. ¿O no? Ahí seguían los dos. ¿Y ahora qué?

MSM

Relato concurso TMB

La Línia Blava

Li agradava pujar a la parada de Plaça Catalunya. Es gastava els diners cada dia en la ruta blava, només per veure-la a ella, només per veure el seu somriure de bon dia quan s'obria la porta. Alguna vegada s'havia equivocat de ruta a causa dels nervis i l'emoció de tornar-la a veure. A la vermella hi havia un tros d'armari calb i no gaire simpàtic que feia anar el volant com els Fórmula 1. Preferia la suavitat de la Carlota (li havia preguntat el nom la setmana passada).

Feia anys que l'Emili no donava un tomb per la ciutat i va pensar que la solució seria fer d'estranger, de "guiri", que en diuen ara. 

El monstre de l'oblit començava a fer-li la guitza i necessitava recordar, encara que fos in extremis, que la seva ciutat era la més bonica, la més desitjada.

MSM

Relat Concurs TMB