Diari/o d´/e una colombiana (Dia 3)

Aquest matí hem acabat de visitar el que ens faltava de Bogotà, el Museu de l'Or i... el Cerro de Montserrate. Sí  sí, també en honor a la nostra Moreneta. De fet, hi és en una capelleta més petita amb la bandera colombiana i la catalana. Quin orgull! Mira que fer tants quilòmetres per fer-se una foto amb la Rosa d'Abril... I ja per la tarda hem volat cap a un dels puntals del país: el café. Som a Pereira, una de les tres ciutats de l'eix dels cafetals. I en una hacienda, com la dels culebrots. Però fantàstica, també. Preciosa, perduda en mig d'un bosc, amb piscina, tot de fusta, utensilis de la senyoreta pepis, fotografies dels anys 20, un arbre centari donant la benvinguda, i els bitxos i mosquits de rigor... portada per una família molt acollidora que ens ha donat la benvinguda, gos inclòs. Molt idílic :)

***
Esta mañana hemos acabado de visitar lo que nos faltaba de Bogotá, el Museo del Oro y. .. el Cerro de Montserrate. Sí sí, también en honor a nuestra Moreneta. De hecho, está en una capillita más pequeña con la bandera colombiana y la catalana. ¡Qué orgullo! Mira que hacer tantos quilómetros para hacerse una foto con nuestra Rosa de Abril ... Y ya por la tarde hemos volado hacia uno de los puntales del país: el café. Estamos en Pereira, una de las tres ciudades del eje de los cafetales. Y en una hacienda, como en los culebrones. Pero fantástica, también. Preciosa, perdida en medio de un bosque, con piscina, todo de madera, utensilios de la señorita Pepis, fotografías de los años 20, un árbol centenario dando la bienvenida, y los bichos y mosquitos de rigor... llevada por una familia muy acogedora que nos ha dado la bienvenida, perro incluido. Muy idílico :)

MSM

Diari/o d´/e una colombiana (Dia 2)

Deu hores d'avió que s'han passat volant ("chist"). La veritat és que tenia les meves reticències pel meu poc gust als avions però ha anat molt bé, excepte les dues últimes hores que s'ha mogut una mica. Crec que ja ho estic superant. :P

Avui hem visitat un poblet al costat de Bogotà que es diu Zipaquirá on hi ha la famosa Catedral de Sal. I no és que sigui talment el que diu sinó una construcció faraònica dins d'una mina. Una església soterrada a més de 100 metres amb capacitat per a 3000 persones. S'ha de veure; és realment espectacular. I per la tarda ja a Bogotà, hem visitat el centre més colonial: el barri de la Candelaria en contrast amb la Plasa Bolívar i el palau presidencial. El que més m'ha cridat l'atenció de la ciutat és que condueixen com bojos, sempre pitant, no gaire intermitents... bastant estressant. A més de la seguretat, a tot arreu hi ha policia amb gossos. I que és enorme. Un dels carrers principals fa 34 km de llarg (com de Barcelona a La Garriga). I a la nit....

A la nit una de les millors experiències que, si mai teniu ocasió, us la recomano: sopar al restaurant Andrés Carne de Res. Un local brutal de quatre plantes: l'infern, la terra, el purgatori i el cel. Decorat sobremanera amb llums, imatges, i làmpedes originals, un ambient "tremendo"... No sabria dir quanta gent hi treballa peró una barbaritat. És espectacular. I si és el vostre aniversari o sou visitants.... hi ha una petita sorpresa, sempre agradable (hasta aquí puedo leer).

***

Diez horas de avión que se han pasado volando (chiste). La verdad es que tenía mis reticencias por mi poco gusto a los aviones pero ha ido muy bien, excepto las dos últimas horas que se ha movido un poco. Creo que ya lo estoy superando. : P
Hoy hemos visitado un pueblo al lado de Bogotá que se llama Zipaquirá donde se encuentra la famosa Catedral de Sal. Y no es que sea tal lo que dice sino una construcción faraónica dentro de una mina. Una iglesia enterrada a más de 100 metros con capacidad para 3000 personas. Hay que verlo, es realmente espectacular.Y por la tarde ya en Bogotá, hemos visitado el centro más colonial: el barrio de la Candelaria en contraste con la Plaza Bolívar y el palacio presidencial. Lo que más me ha llamado la atención de la ciudad es que conducen como locos, siempre pitando, no muchos intermitentes... bastante estresante. Además de la seguridad, en todas partes hay policía con perros. Y que es enorme. Una de las calles principales hace 34 km de largo (como de Barcelona en La Garriga). Y por la noche ....
Por la noche una de las mejores experiencias que, si alguna vez tenéis ocasión, os la recomiendo: cena en el restaurante Andrés Carne de Res. Un local brutal de cuatro plantas: el infierno, la tierra, el purgatorio y el cielo. Decorado sobremanera con luces, imágenes, lámparas originales, un ambiente tremendo... No sabría decir cuánta gente trabaja pero una barbaridad. Es espectacular. Y si es tu cumpleaños o eres visitante.... hay una pequeña sorpresa, siempre agradable (hasta aquí puedo leer).

MSM