Cinquanta anys aprenent a viure,
aprenent a estimar, entre plors i somriures.
Cinquanta anys que no són meus,
que no són teus, que són dels dos
fent-vos ànimes lliures.
En la primera tarda, el primer gelat,
en cada sardana o motor engegat,
vau decidir-vos l'un per l'altre,
l'altre per l'un, a cuidar-vos i estimar-vos
sense imaginar que arribaríeu tan lluny.
I ara que mireu enrere, plens de joia i alegria,
us adoneu que han valgut la pena
els mals i els bons moments viscuts.
Que junts heu fet força, que això és la vida.
Agafar-se de la mà i mirar-se als ulls.
MSM
