La mami plora, la mami riu.
La meva llença serpentines
cap a l'infinit.
Avui pateix, demà treballa.
Malgrat tot,
la vida avança.
Ho dóna tot per mi, pel meu fill.
Ell ho fa tot posaible
Quina sort tenim.
Mami incondicional,
Perfecta esposa.
Com ella en queden poques.
Aquest poema estrany li escric
per felicitar-la.
Vet-ho aquí!
MSM
En el reflejo de un charco
o en el cristal de una ventana,
veo tu cuerpo junto al mío.
Como cada noche.
Como cada mañana.
En noches de lluvia,
frágiles y transparentes,
nos hacemos uno,
lejos de las miradas.
En el reflejo de mi ventana,
me veo a través de tus ojos.
Solos tú y yo.
Sin miedos, sin trampas.
MSM
Aquest any, Sant Jordi és una dona,
rossa i delicada, bonica i agosarada.
Ho ha sigut sempre, malgrat les llegendes
que expliquen que hem de ser salvades
perquè no som gaire valentes.
La cavalleressa porta armadura,
mirada serena,
un coratge de ferro
i una rinxolada bravura.
Lluminosa com n'hi ha poques,
el seu cor batega amb valentia
per encarar grans tempestes
i el futur amb gosadia.
Aquest any, Santa Jordina porta escut,
una força invencible
i una rosa amb espines
per clavar-les al drac més temut.
Feliç Diada 2022!
MSM
Li agradava pujar a la parada de Plaça Catalunya. L'Emili es gastava els diners cada dia només per sentir-la donant horaris, nombre de via i destinacions. Alguna vegada s'havia equivocat d'andana a causa dels nervis i l'emoció de tornar-la a sentir. Al metro hi havia una veu masculina fosca i no gaire simpàtica que no li agradava gens. Però la seva preferida era la veu de rodalies, que els altaveus transmetien tota dolça i alegre. El monstre de l'oblit començava a fer-li la guitza i necessitava recordar, encara que fos in extremis, que la seva estimada Aurora, amb qui havia estat casat més de quaranta anys, era la veu més bonica, la més preuada.
MSM
Plaza de Cataluña. Como si una comunidad entera cupiera en una sola plaza. Venga, sube ese culo. ¿Pero tú de qué vas? Que subas. El que tiene que subir su culo eres tú. Los dos tenemos culo. Eso es igualdad, ¿no? Olvídame. El tren va con retraso. Tú cerebro sí que va retrasado. Qué maja eres. Que te den. ¿La hora? Da igual, llegamos tarde. ¿Me quieres? ¿Y tú a mí? Como casi siempre.
Mujer viajera, que entras, que sales, que cuentas verdades, que pisas peldaños de sendas ciudades. Mujer libre que subes y bajas andenes lejanos, paradas abandonadas, billetes arrugados, sin precio, sin tajos. Mujer valiente que sabes lo que haces, a donde vas, de donde vienes. Sigue tu camino desdoblando vías o en vías muertas pero sigue. Sigue viajando.
MSM
Per Sant Jordi,
les roses volen,
els dracs enamoren
i els caballers pentinen.
I és que les llegendes
al revés fan gràcia,
del dret maregen
i els trobadors s'amaguen.
Escolteu, escolteu bé
aquesta història que,
cap per avall, és explicada.
Que les fàbules
les hem de fer nostres
i l'amor, vingui d'on vingui,
ha de tenir llarga durada.
¡Bona Diada 2021!
MSM
M'oblido de mi mateixa,
fins i tot quan camino.
I em busco en els records
quan els cabells em pentino.
Mira'm bé, recorda’m sempre,
explica'm com sóc i com era,
abans que el temps en mi s’aturi
i els records volin al capvespre.
MSM
Twee poema per a un concurs de l'escola del meu fill. La imatge és una pintura de l'artista Felícia Fuster.
