Una rosa pinxa, cuca, ballarica
no vol ser tallada ni punt de llibre.
Vol seguir en el seu vermell roser
fins que algú l'admiri pel que és.
Uns pètals caiguts marquen l'hora,
el pas d'un temps que sembla perdut,
d'un temps boig ple de foc,
on els dracs batallen sense sentit.
I enmig d'aquest batibull ple d'espines,
els carrers s'omplen de cors i de llibres
que potser batagant ens podran salvar
d'aquest caos inhumà que ens envolta.
MSM
Y volaron nuestros miedos,
nuestros sueños, nuestros anhelos.
Despertamos en las nubes,
sonriendo a los muros que los precedieron.
Porque así los construímos,
así los derribamos.
Vuelo a vuelo sin descanso,
cogidos siempre de la mano.
Porque todos somos uno,
en estos días de soledad y abrazos.
En esta Comunidad que vuela alto,
que vence miedos despegando.
Y seguiremos construyendo estelas,
dejaremos nuestro rastro en el cielo.
Porque nada llena más que volar juntos
y soñar mientras seguimos viajando.
MSM
Hoy la niña ha volado,
Ha subido a lo más alto.
Para guiarnos a todos
Allá desde el otro lado.
No sabemos dónde ha ido,
Pero sí dónde se queda:
En cada sonrisa, en cada latido.
Por siempre a nuestra vera.
Su sonrisa será eterna,
su fortaleza inhumana.
Nos deja una gran lección:
Vivir como si no hubiera mañana.
Vida que el monstruo le ha quitado,
Alas que su alma le ha regalado.
Para seguir guiando a los suyos
Junto a su ejército dorado.
Ha tenido en este plano
a la mejor familia posible.
Amor y admiración infinitos.
En ellos su lucha persiste.
El dolor se volverá luz,
Se tornará en fortaleza.
Para seguir investigando
Por los que todavía quedan.
Isabel alas de mariposa,
Vuela libre, vuela alto.
Aquí nos quedamos
En tu nombre trabajando.
Que la contienda es larga
y CRIS esparcirá tu legado.
Nosotros ayudaremos porque
estaremos por siempre Isabelados.
MSM
Sant Jordi s'ha perdut.
Santa Jordina no sap on és.
El món s'ha tornat tan boig,
que ni els dracs saben què fer.
Les princeses van descalces,
els cavallers són de paper.
Les roses punxen o abracen,
i el foc al cor és ben calent.
Que la Diada sigui bonica,
que els carrers us siguin lleus.
Que la gent llegeixi llibres
que ens obrin les portes del cel.
MSM
Sant Jordi li va dir a Santa Jordina
que li guardés un tros de pastís.
Que l'endemà el drac vindria a fer
el vermut, amb una copeta d'anís.
Que una mica d'alegria no ve malament
en aquests temps bojos, a un cop de click.
Ni el cavaller s'atreveix amb algunes batalles
no sigui cas que acabi estirat al llit.
Però amb un llibre i una rosa tot seria més llis,
venceríem els montres de les viles i
el planeta terra viuria més feliç.
Bona Diada!
MSM
Cinquanta anys aprenent a viure,
aprenent a estimar, entre plors i somriures.
Cinquanta anys que no són meus,
que no són teus, que són dels dos
fent-vos ànimes lliures.
En la primera tarda, el primer gelat,
en cada sardana o motor engegat,
vau decidir-vos l'un per l'altre,
l'altre per l'un, a cuidar-vos i estimar-vos
sense imaginar que arribaríeu tan lluny.
I ara que mireu enrere, plens de joia i alegria,
us adoneu que han valgut la pena
els mals i els bons moments viscuts.
Que junts heu fet força, que això és la vida.
Agafar-se de la mà i mirar-se als ulls.
MSM
La mami plora, la mami riu.
La meva llença serpentines
cap a l'infinit.
Avui pateix, demà treballa.
Malgrat tot,
la vida avança.
Ho dóna tot per mi, pel meu fill.
Ell ho fa tot posaible
Quina sort tenim.
Mami incondicional,
Perfecta esposa.
Com ella en queden poques.
Aquest poema estrany li escric
per felicitar-la.
Vet-ho aquí!
MSM
En el reflejo de un charco
o en el cristal de una ventana,
veo tu cuerpo junto al mío.
Como cada noche.
Como cada mañana.
En noches de lluvia,
frágiles y transparentes,
nos hacemos uno,
lejos de las miradas.
En el reflejo de mi ventana,
me veo a través de tus ojos.
Solos tú y yo.
Sin miedos, sin trampas.
MSM
