Estimats lectors,
Avui he tornat a la meva anhel·lada infància, concretament el 1992. Un any de pell de gallina per a Barcelona i per al món. I per a nosaltres, of course. Avui he tornat a reviure els Jocs Olímpics, aquell gran HOLA de l'apertura a l'estadi de Montjuïc, i he tornat a recordar com vam arribar a estimar en Cobi, la seva mascota.
La noia que veieu darrera aquesta colorida màscara sóc jo. Tot té una explicació: avui he anat a una exposició molt xula, plena de colors, on el blanc i el negre no tenen lloc. Esbossos, figures, cartells, bosses, logotips, vestits, mobiliari ... d'un gran artista com és Mariscal. Reconec que el nom no em sonava gens fins que he vist que va ser el creador de Cobi i de la imatge de molts dels souvenirs de la ciutat comtal. Digueu-me inculta però, cada dia es poden aprendre coses noves, no?
Doncs avui he tornat a pintar aquesta màscara amb la qual acabaves el recorregut per aquest món de colors, i després de la qual un fotomatón et feia la instantània per penjar-la a la web del lloc.
Exposició recomanable.
