Jo me la comprava cada setmana; i més tard, quan va sortir la Vale, cada dues setmanes. Una cadascuna. Però ella va ser la primera, la que esperava amb ànsia per veure els meus ídols, cantants i actors preferits: New Kids on the Block, Sensación de Vivir, los Vigilantes de la Playa, Take That, Backstreet Boys. Quantes portades, quants pòsters penjats a l'habitació del Dylan, Bon Jovi i quants adhesius del Leonardo DiCaprio o el Keanu Reaves. Era una adolescent com qualsevol altra, que no era una celebrity però que tenia un referent als quioscos on m'hi agradava reflectir-me; i somiar.
Avui, un petit homenatge a una revista de tota una generació (80-90) amb la qual va créixer, que deixa la seva versió impresa per fer-se només online i gratuïtament: la Super Pop. Amb què forraran ara les carpetes les adolescents? :)
MSM
