Li agradava pujar a la parada de Plaça Catalunya. Es gastava els diners cada dia en la ruta blava, només per veure-la a ella, només per veure el seu somriure de bon dia quan s'obria la porta. Alguna vegada s'havia equivocat de ruta a causa dels nervis i l'emoció de tornar-la a veure. A la vermella hi havia un tros d'armari calb i no gaire simpàtic que feia anar el volant com els Fórmula 1. Preferia la suavitat de la Carlota (li havia preguntat el nom la setmana passada).
Feia anys que l'Emili no donava un tomb per la ciutat i va pensar que la solució seria fer d'estranger, de "guiri", que en diuen ara.
El monstre de l'oblit començava a fer-li la guitza i necessitava recordar, encara que fos in extremis, que la seva ciutat era la més bonica, la més desitjada.
MSM
Relat Concurs TMB
No hay comentarios:
Publicar un comentario