I una tecla va portar a l'altra, i així fins a les dotze de la nit. Els dits no podien parar de parlar amb els de l'altre costat de la pantalla. Era la primera vegada després d'uns set anys sense utilizar aquest mitjà de comunicació, i la mestressa dels dits se sentia com una adoslescent de quinze anys, amunt i avall del teclat, llegint la conversa que s'estava creant i rient sola a mesura que avançava. Quan va tancar la tapa del portàtil, es va adonar que el que havia fet no era dolent; s'hi hagués passat tota la nit.
Els seus dits ja esperaven amb ganes que arribés l'endemà a la nit per tornar-se a connectar.
MSM
